Foto R. Gallofré
Difícilment hagués fet servir aquest mitjà per expressar la profunda decepció que sento davant la notícia apareguda avui als mitjans de comunicació local sobre la marxa del Cruïlla de Mataró. I ho faig perquè m’he hagut d’assabentar formalment per la premsa, sense que els promotors del Cruïlla hagin tingut almenys la deferència de comunicar-m’ho personalment. Disposen del meu número de telèfon i del meu correu electrònic i sempre, sempre, que ho han hagut de menester els he atès personalment i sovint per resoldre petits problemes logístics o organitzatius. Així, cara a cara, ho varen fer quan em presentaren el projecte de la Casa de la Música Popular i del mateix Cruïlla. Així ho varen fer moltes vegades quan el festival perillava per problemes diversos. No entenc perquè davant d’una decisió com aquesta han preferit el silenci.
Decebut també per la pròpia decisió, per imprevista i per absolutament injustificada i injusta. Imprevista perquè res no feia presagiar-ho i el balanç que es va fer, pels propis promotors i que es pot trobar a qualsevol hemeroteca, dels resultats del festival d’aquest any i del funcionament de l’Espai l’Arquera va ser més que satisfactori. Injustificada perquè les raons argumentades no s’aguanten per enlloc i injusta perquè la ciutat no s’ho mereix. Hem fet durant aquests anys esforços importants, també econòmics quan la primera edició se’ns va explicar que el projecte seria financerament autosuficient, per poder desenvolupar el Cruïlla a Mataró. Si la criatura ha crescut i ara pot marxar és perquè aquí s’ha consolidat i s’ha guanyat un espai en el difícil mercat dels festivals d’estiu.
És clar que els promotors podien fer amb el “seu” festival el que creguessin oportú, però d’això a intentar justificar la seva decisió apel·lant a problemes que al setembre, quan es va fer la valoració del Cruïlla d’aquest any, no existien hi va tot un món. Poden marxar però, si us plau, les raons de mal pagador se les poden estalviar .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada