No puc començar aquest acte sense tenir un record emotiu per en Jordi Solé Tura, que avui ha mort. En Solé Tura forma part, per mèrits propis, de la història de la democràcia d’aquest país. Per la seva llarga lluita contra la dictadura i per la seva participació fonamental al gran pacte polític, social i cívic que va representar la transició espanyola i que va tenir el seu màxim exponent en la redacció i aprovació de la Constitució del 78. Ara que la política sembla més dual que mai, gairebé en blanc i negre, cal recordar l’enorme esforç de pacte que va significar la Constitució. Una llei de lleis, que ni és perfecta ni és, com pretenen alguns, eterna. Caldrà refer-la quan sigui necessari i adaptar-la a les noves necessitats que la societat espanyola li demandi. I caldrà fer-ho amb el mateix esperit de pacte polític com es va fer l’any 1978. Amb la generositat i la intel·ligència suficient de fer-la útil als ciutadans i a les ciutadanes i a tots els pobles i nacions que conformem Espanya.
La Constitució, obra d’humans, no és perfecta de la mateixa manera que tampoc ho som els humans. La seva lectura i interpretació està donant peu a llargues discussions que es desenvolupen més en l’àmbit de l’interès partidista i del repartiment del poder que en la sincera voluntat de resoldre els problemes que la complexa societat espanyola planteja.
L’esperit constitucional, que tan bé va encarnar en Jordi Solé Tura, necessita ser reeditat si realment creiem que els nostres països poden tenir una nova oportunitat per redefinir i garantir el seu futur. Mentre tant només ens queda el record emocionat a qui va ser un gran polític, un home honest, i per damunt de tot, un demòcrata integral.
Els hi demano un minut de silenci en record i homenatge a en Jordi Solé Tura.
Text de la meva intervenció en l’acte institucional sobre la Constitució d’aquest vespre a l’Ajuntament de Mataró.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada