Sense partits no estaríem on som i hagués estat impossible un procés com el de les consultes populars de diumenge passat. Aquest és l’argument principal del post que en Saül Gordillo va escriure fa dies en el seu bloc i que va titular “Elogi dels partits”. Coincideixo força amb l’anàlisi que fa el periodista de Calella malgrat les evidents diferències de posicionament polític que hi tenim en aquest assumpte.
Perquè fa temps que vinc observant i analitzant el comportament de persones i col·lectius que malparlen dels partits, en un evidentíssim joc de frivolitats, però que acaben comportant-se com ells o pitjor. Acostumen a ser gent que ve rebotada d’algun partit, o de dos o de tres que casos prou en conec, i que acaben formant-ne un de nou. Potser el cas més evident ha estat el de la Montserrat Nebrera, que després de deixar el Parlament dient-ne pestes ara insinua amb presentar-se amb una nova formació política. De la Nebrera alguns, i en clau molt local, haurien de donar explicacions públiques a la ciutadania perquè com diu el refrany “quan fora mort el combregaren”.
Apareixen aquests partits omplint-se la boca de transparència, democràcia interna, una altra forma de fer política. Alguns fins i tot es despullen literalment i al cap d’un temps molt breu, no només han repetit aquells errors que tant blasmaven, sinó que fins i tot els han superat. La mostra la tenim en Ciutadans que han acabat enfrontats i dividits entre ells.
Com que la història és extraordinàriament tossuda es repeteix una i mil vegades. La darrera mostra la tenim en alguns dels suposadament promotors civils –com si els altres fossin extraterrestres- de les esmentades consultes que una vegada assolida la notorietat mediàtica no dubten en proposar nous partits. Partits que repetiran els errors, fil per randa, dels actuals i en un temps rècord. Temps al temps.
No s’entengui aquest escrit com una defensa a capa i espasa de les dinàmiques i funcionament dels partits. Tot el contrari, més aviat vol ser una constatació precisament dels seus errors i mancances. Que són molts i evidents. Però tampoc els partits tenen l’exclusiva dels errors, l’opacitat i el tacticisme.
2 comentaris:
No he llegit en Gordillo, però així, d'entrada, diria que si els sitema de partits funcionés bé, és a dir, si la política no fos només un joc entre partits, les consultes populars no hauríen fet falta.
Un, entre d'altres, dels motius de l'èxit de les consultes és, sens dubte, el cansament i desencís de la política que pateix molta gent. Qualsevol persona que hagi viscut de prop alguna de les consultes, hagi sentit els comentaris dels votants o hagi anat per les cases promovent-les ho pot haver constatat en molts casos.
Les consultes s'han fet en gran mesura perquè hi ha partits que funcionen tal i com funcionen els nostres. Els partits no és quelcom que, al meu entendre, mereixi cap elogi avui dia. Avui dia, els partits són una nosa per a la política.
Doncs llegeix l'article d'en Gordillo, val la pena!
Publica un comentari a l'entrada