Els incendiaris

Fa unes setmanes vaig coincidir en un plató de televisió amb el líder de Plataforma per Catalunya. Ràpidament, en ser presentats, va retreure’m que l’hagués criticat en una de les entrevistes que els mitjans locals em van fer aquest final d’any. Li vaig deixar ben clar, en una brevíssima conversa, que a Mataró per damunt de tot ens estimem la convivència i que no admetríem actituds polítiques que la poguessin posar en perill. Ens ha costat molt d’esforç i treball de molta gent com per a que uns pocs incendiaris engeguin a pastar tota la feina feta. I amb aquest tema el mèrit és compartit per molta gent: veïns, entitats i els partits polítics signants del Pacte per la Nova Ciutadania.

I ahir ho varem tornar a deixar ben clar aprovant una resolució del Consell Nacional del la Federació de Municipis de Catalunya, reunit a can Palauet, que condemnava les declaracions de l’Àngel Colom. I és que no ens calen incendiaris, ni gent que pretengui rèdits electorals amb la immigració. La complexitat del fenomen és prou significativa com per fer demagògia o electoralisme amb ell. Se’ns reclama als polítics el seny i la intel·ligència necessaris per gestionar correctament unes realitats socials diverses i no mancades de conflictivitat. No si val l’estirabot, l’oportunisme o encara pitjor la mala fe. Cal que un partit amb vocació de govern com CiU aclareixi el seu posicionament sobre les paraules d’en Colom. De no fer-ho perdran una bona ocasió de, per damunt les lluites partidistes, fer un bon servei al país. De no fer-ho es posaran a l’alçada dels incendiaris.