Foto Salvador Fuentes
S’ha celebrat aquest dies a Lleida, a la nova i magnífica Llotja, el 3r Congrés de la bicicleta. Durant aquests dies centenars de persones, vingudes d’arreu de Catalunya, Espanya i Europa, han deliberat sobre l’ús de les bicicletes com a mitjà alternatiu de transport.
Aquest migdia m’ha tocat, en la meva condició de vicepresident de la Xarxa espanyola de ciutats per la bicicleta, cloure els debats. He volgut ressaltar alguns dels punts que durant aquests dies han estat al centre de les intervencions dels ponents. De tot plegat n’ha sortit el Manifest de Lleida per la Bicicleta.
En primer lloc, i com a objectiu principal, la necessitat de garantir el dret a les persones que lliurement facin aquesta opció a utilitzar la bicicleta en els seus desplaçaments quotidians. El fenomen és relativament nou al nostre país i ens cal aprendre a gestionar-lo. Però prèviament ha d’haver clarament una aposta política per la bicicleta com a mitjà de transport i aquesta aposta s’ha de fer des del conjunt d’estaments polítics i no deixar-ho, com fins ara, gairebé a la iniciativa municipal.
El Congrés ha tingut dos grans eixos de debat: les infraestructures i la legislació. Sobre les infraestructures ens cal una millora substancial que passa fonamentalment per canviar el paradigma del cotxe com a eix principal del disseny urbà. És cert que els darrers anys hem avançat i molt en el procés de retorn del carrer ( el que en Francesc Pané encertadament ha titulat com la democratització de la via pública) als vianants. Ens cal tenir més present els ciclistes.
Pel que fa a la legislació la demanda sembla força unànime en reclamar normes clares que clarifiqui el marc legal, sense deixar gairebé tota la responsabilitat en els ordenances municipals, de manera que el ciclista tingui seguretat jurídica.
Alguns del temes tractats han estat certament redundants, però poc a poc es va obrint pas al nostre país una cultura de la bicicleta que fa que ningú ens aquests moments s’atreveixi ja a dir allò “las bicicletas són para el verano”.
Aquest migdia m’ha tocat, en la meva condició de vicepresident de la Xarxa espanyola de ciutats per la bicicleta, cloure els debats. He volgut ressaltar alguns dels punts que durant aquests dies han estat al centre de les intervencions dels ponents. De tot plegat n’ha sortit el Manifest de Lleida per la Bicicleta.
En primer lloc, i com a objectiu principal, la necessitat de garantir el dret a les persones que lliurement facin aquesta opció a utilitzar la bicicleta en els seus desplaçaments quotidians. El fenomen és relativament nou al nostre país i ens cal aprendre a gestionar-lo. Però prèviament ha d’haver clarament una aposta política per la bicicleta com a mitjà de transport i aquesta aposta s’ha de fer des del conjunt d’estaments polítics i no deixar-ho, com fins ara, gairebé a la iniciativa municipal.
El Congrés ha tingut dos grans eixos de debat: les infraestructures i la legislació. Sobre les infraestructures ens cal una millora substancial que passa fonamentalment per canviar el paradigma del cotxe com a eix principal del disseny urbà. És cert que els darrers anys hem avançat i molt en el procés de retorn del carrer ( el que en Francesc Pané encertadament ha titulat com la democratització de la via pública) als vianants. Ens cal tenir més present els ciclistes.
Pel que fa a la legislació la demanda sembla força unànime en reclamar normes clares que clarifiqui el marc legal, sense deixar gairebé tota la responsabilitat en els ordenances municipals, de manera que el ciclista tingui seguretat jurídica.
Alguns del temes tractats han estat certament redundants, però poc a poc es va obrint pas al nostre país una cultura de la bicicleta que fa que ningú ens aquests moments s’atreveixi ja a dir allò “las bicicletas són para el verano”.
L’agenda, atapeïda com sempre, no em deixa quedar-me a la passejada en bicicleta per l’horta de Lleida. Una pena perquè els fruiters estan curulls de flors, el temps acompanyava i el Segre baixa ben “guapo”.
2 comentaris:
La cultura de la bicicleta no s´obre pas en el nostre país enderrocant velòdroms senyor alcade.
Publica un comentari a l'entrada