Com que la setmana, com les aigües del desgel dels rius pirinencs, baixa agitada i tèrbola i ni temps puc trobar per escriure sobre tantes coses que em passen pel cap em refugio en Simon & Garfunkel.
Al final “navega, noia platejada navega que ha començat a brillar la teva estrella i tots els somnis seran acomplerts”.
Com aigües tèrboles
divendres, de maig 28, 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada