Parlar de gegants a Mataró és parlar de la família Robafaves. És cert que a la ciutat han proliferat, i de quina manera, els gegants i que no hi ha escola o entitat que no en tingui els seus de propis. Però tothom, grans i xics, professem una autèntica admiració pels gegants de la ciutat, per en Robafaves, la Geganta, la Toneta i en Maneló. Uns gegants seriosos que han fet de la solemnitat una qüestió d’identitat i que amb el seu posat majestuós han marcat un estil molt propi de fer les coses.
Gegants històrics que saben que la tradició no és només qüestió d’anys, que cal afegir-hi moltes altres coses per acabar esdevenint elements identitaris i centrals del costumari, i sobretot de l’imaginari popular, d’una ciutat o d’un poble. Tampoc peces de museu, tot el contrari, peces vives d’una tradició que es reinventa de manera continua, conservant l’essencial i afegint amb prudència nous elements que mantenen l’admiració ciutadana per la família Robafaves.
Els gegants de Mataró són seriosos, solemnes i majestuosos però també bons amfitrions com han demostrat en aquests 25 anys de Postal de Gegants, quan en el dies de Les Santes han rebut a Mataró la visita de gegants vinguts d’arreu. Vint-i-cinc anys de Postal de Gegants que ara podeu veure en aquesta exposició que aquests dies de Santes podeu visitar a can Palauet.
Una exposició que per a molts ens portarà records de quan portàvem els fills a coll, per aquests els servirà per recordar quan, embadalits pel posat dels gegants, varen aprendre a cridar el “no n’hi ha prou” reclamant un i altre ball. Tot un ritual iniciàtic que es repeteix any rere any i que ens fa ser com som: una ciutat oberta al món però orgullosa de la seva pròpia identitat.
Del meu escrit pel programa de l'exposició “Postal de Gegants. 25 anys. Colla de Gegants i Nans de Mataró” que demà s'inaugura a can Palauet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada