Foto Capgròs.com
“Inici de vol” és el nom de l’escultura de l’artista mataroní Perecoll que s’acaba d’instal·lar en l’espai del Tecnocampus. És una reproducció, a una escala molt més gran, de l’estatueta amb la que es premien els estudiants de les escoles universitàries de la ciutat quan acaben els estudis i comencen la seva vida professional. Precisament té aquest valor simbòlic d’iniciar el vol.
També per la ciutat, i en una escala col·lectiva, aquesta escultura vol significar un inici de vol, una nova etapa que s’obre a la ciutat amb la posta en marxa del Tecnocampus. Una ciutat que deixa enrere el seu passat manufacturer i que s’aboca al coneixement, la tecnologia i el talent. És cert que això no s’aconsegueix de la nit al dia, i només amb l’esforç municipal. Tot el contrari cal temps i la complicitat de molta gent i de molts sectors per canviar l’economia de la ciutat i garantir-ne el seu futur econòmic i social.
Ara més que mai depèn de nosaltres que el vol sigui curt i pesant o llarg i lleuger. Depèn de molts factors, però també de la valentia que plegats siguem capaços de demostrar. El temps ens acabarà donant o traient la raó, però ara no era moment de parar, com alguns reclamaven, sinó d’accelerar, d’agafar velocitat per emprendre el vol.
Les escultures públiques tenen, a més del seu component estètic, la capacitat d’explicar el moment que viu la ciutat. La Laia l’arquera d’en Rovira Brull volia ser un retorn als orígens precisament en el moment en que es culminava la Nova Ciutat. L’ona d’en Llucià Gonzàlez era tota una declaració del caràcter mediterrani i marítim de Mataró. Ara Inici del vol és una demostració de la voluntat de la ciutat de projectar-se ben lluny, de prosperar i de guanyar el futur.
“Inici de vol” és el nom de l’escultura de l’artista mataroní Perecoll que s’acaba d’instal·lar en l’espai del Tecnocampus. És una reproducció, a una escala molt més gran, de l’estatueta amb la que es premien els estudiants de les escoles universitàries de la ciutat quan acaben els estudis i comencen la seva vida professional. Precisament té aquest valor simbòlic d’iniciar el vol.
També per la ciutat, i en una escala col·lectiva, aquesta escultura vol significar un inici de vol, una nova etapa que s’obre a la ciutat amb la posta en marxa del Tecnocampus. Una ciutat que deixa enrere el seu passat manufacturer i que s’aboca al coneixement, la tecnologia i el talent. És cert que això no s’aconsegueix de la nit al dia, i només amb l’esforç municipal. Tot el contrari cal temps i la complicitat de molta gent i de molts sectors per canviar l’economia de la ciutat i garantir-ne el seu futur econòmic i social.
Ara més que mai depèn de nosaltres que el vol sigui curt i pesant o llarg i lleuger. Depèn de molts factors, però també de la valentia que plegats siguem capaços de demostrar. El temps ens acabarà donant o traient la raó, però ara no era moment de parar, com alguns reclamaven, sinó d’accelerar, d’agafar velocitat per emprendre el vol.
Les escultures públiques tenen, a més del seu component estètic, la capacitat d’explicar el moment que viu la ciutat. La Laia l’arquera d’en Rovira Brull volia ser un retorn als orígens precisament en el moment en que es culminava la Nova Ciutat. L’ona d’en Llucià Gonzàlez era tota una declaració del caràcter mediterrani i marítim de Mataró. Ara Inici del vol és una demostració de la voluntat de la ciutat de projectar-se ben lluny, de prosperar i de guanyar el futur.
Article publicat al Capgròs.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada