En les hores greus

És en les hores greus quan costa entendre el per què de tot plegat, però és just en aquestes hores greus quan cal trobar-hi el sentit a la vida. La mort no per coneguda i previsible deixa de sorprendre'ns i colpejar-nos. Aquest matí m’ha estat comunicada la mort de l’Oriol Batista que ara oficialment trameto al Ple Municipal i a la ciutadania de Mataró.

Company compromès com pocs amb els ideals de la igualtat i la fraternitat des del seu testimoniatge cristià i socialista. L’Oriol ha estat un lluitador constant contra les adversitats i contra la malaltia a la que ha plantat cara de manera valenta durant tres llargs anys. Al final no ha pogut ser però el seu exemple ens esperona a seguir treballant pels ideals que hem compartit i en la lluita per un món més just i més solidari.

Treballador, honest, sincer i cordial. Sempre disposat al compromís, al treball, a l’esforç per millorar la vida dels altres. La seva capacitat i voluntat de servei l’havia posat més que de manifest al Mas Sant Jordi, a l’Associació Enlleurat, a l’Ajuntament, a la Fundació Hospital i en la vida més privada. Amb la bonhomia que sempre la caracteritzat, però amb la fermesa de caràcter i la determinació amb la que s’enfrontava als problemes. Home optimista que creia en la humanitat.

El recordarem com el que ha estat: un home valent, compromès, fidel als seus orígens i als seus valors. Aquesta és l'herència que ens deixa, en farem honor i el seu exemple ens acompanyarà sempre en la nostra vida.

Com cantava Jose Antonio Labordeta:

Somos como esos viejos árboles batidos por el viento que azota des del mar.

Hemos perdido compañeros, paisajes y esperanzas en duro batallar.

Vamos a echar nuevas raíces por campos y veredas para poder andar.

Tiempos futuros y anhelados que manos contra manos gritando la igualdad.

Vamos a hacer con el futuro un canto a la esperanza.