Fa uns mesos, amb motiu d’una visita d’obres a l’edifici d’oficines de la baixada de les Espenyes, escrivia això: “Sempre m’ha agradat el concepte de la ciutat palimpsest que explica en Manuel de Torres. La ciutat que es reescriu en un mateix territori d’acord amb els temps i les èpoques. En una ciutat bimil·lenària com Mataró cal tenir contínuament present aquest concepte quan es treballa en el centre històric de la ciutat. Reescriure la ciutat és quelcom radicalment oposat a recopiar-la, un concepte que acaba convertint ciutats vives en artificials parcs temàtics. Una temptació en la que a alguns els hi agrada caure per manca d’idees noves o senzillament per una visió absolutament carlina de la ciutat, del país i del món.”
Avui he tornat a pensar en aquest concepte d’en Manuel de Torres en rebre la donació que el fotògraf Josep-Lluís Pérez Reus ha fet a la ciutat de Mataró. Són 41 fotografies fetes entre els anys 60 i 80 del segle passat i que mostren imatges de la ciutat ja desaparegudes. He dit en la meva intervenció que són fotografies d’un Mataró que ja no existeix. Certament seria impossible repetir alguna de les instantànies (de fet gairebé mai es pot repetir exactament una fotografia perquè res és immutable) però la ciutat que retrata Pérez-Reus està subsumida en la ciutat actual. És el palimpsest que es reescriu.
Imatges com el tramvia Riera amunt, la façana de Santa Maria amb el desaparegut barri i encara el “yugo y las flechas”, can Roure a la Rambla, l’antic Hostal del Peix (can Dimas) amb l’estructura de la fàbrica del gas al fons, o els pescadors apariant les xarxes a la platja, en són testimonis del Mataró passat. De la ciutat que no tornarà a ser -ja els hi agradaria i als que temen els canvis perquè tenen por de perdre el que han estat- però sense la que no seríem el que som.
Avui he tornat a pensar en aquest concepte d’en Manuel de Torres en rebre la donació que el fotògraf Josep-Lluís Pérez Reus ha fet a la ciutat de Mataró. Són 41 fotografies fetes entre els anys 60 i 80 del segle passat i que mostren imatges de la ciutat ja desaparegudes. He dit en la meva intervenció que són fotografies d’un Mataró que ja no existeix. Certament seria impossible repetir alguna de les instantànies (de fet gairebé mai es pot repetir exactament una fotografia perquè res és immutable) però la ciutat que retrata Pérez-Reus està subsumida en la ciutat actual. És el palimpsest que es reescriu.
Imatges com el tramvia Riera amunt, la façana de Santa Maria amb el desaparegut barri i encara el “yugo y las flechas”, can Roure a la Rambla, l’antic Hostal del Peix (can Dimas) amb l’estructura de la fàbrica del gas al fons, o els pescadors apariant les xarxes a la platja, en són testimonis del Mataró passat. De la ciutat que no tornarà a ser -ja els hi agradaria i als que temen els canvis perquè tenen por de perdre el que han estat- però sense la que no seríem el que som.
Sort en tenim dels fotògrafs que fan que la memòria, flaca com poques coses, pugui restar, ni que sigui arxivada, present. Qui som i d’on venim no té perquè ser un exercici només de nostàlgia i més aviat pot ser un bon element de reflexió de futur. Del camí fet i del camí que encara podem fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada