Sóc conscient que les meves paraules segurament no estaran exemptes de polèmica, però fa temps que dic que determinades polèmiques serveixen per demostrar la vitalitat de la ciutat i de la seva ciutadania. El dia que, a Mataró, deixem de polemitzar sobre determinades coses, ens podem donar ben bé per morts i enterrats.
Crec que, efectivament, el sensacional moviment geganter actual de la ciutat té en Robafaves, i la seva família, com a inspirador. No se li escapa, a ningú que conegui Mataró i els mataronins, la passió que aixequen els gegants oficials de la ciutat. Petits i grans ens mirem orgullosos el patriarca de la Família Robafaves i el convertim en el centre de qualsevol festa ciutadana important; amb Les Santes com a expressió màxima de la capacitat de rauxa dels capgrossos i el crit del "no n’hi ha prou" com a divisa mataronina.
Si la recuperació de les festes populars i dels seus elements tradicionals va ser tot un repte ciutadà durant els anys setanta i vuitanta, la creació de nous elements festius a la ciutat ha estat una constant dels darrers vint-i-cinc anys. A Mataró, escoles, associacions de veïns i entitats de tot tipus tenen el seu o els seus gegants. Gairebé no s’entén una festa popular sense la presència dels més alts dels convidats. Poques ciutats -personalment no en conec cap- tenen un mostrari tan ampli i divers de gegants. Gegants de tot tipus i tècniques constructives, personatges coneguts, figures històriques, creacions exòtiques, gegants clàssics i moderns. Acompanyats de flabiols, gralles, sacs de gemecs, tamborins, tambors i batucades senceres que fan un so eixordador, barrejat i mestís. Tot plegat, com la mateixa ciutat. I, al darrere, centenars de nens i nenes, pares i mares, avis i àvies, veïns i veïnes que troben una bona excusa per fer pinya, passar-s’ ho bé i encomanar-nos la il·lusió de la festa compartida.
La creació de la Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró ha estat un pas endavant en la dignificació del fet geganter a Mataró i, al mateix temps, ha servit per reivindicar el paper que les colles més modestes tenen en el panorama festiu mataroní. No ha estat fàcil, perquè mai res no és fàcil, però s’han fet uns passos molt importants en normalitzar la presència de les colles geganteres no oficials. De les festes escolars i de barri a la Diada de Sant Jordi o la Gegantada de Les Santes. Una presència que augmenta i que consolida, amb unes polèmiques i unes reivindicacions vives, la participació de tothom en les festes, que han de ser i han de seguir sent de tothom. Però que ningú s’enganyi, en aquest tema tampoc no existeix l’ordeno i mano. El que calgui fer caldrà fer-ho com sempre: escoltant a tothom i prenent les decisions que, entre tots, siguem capaços d’assumir. I allò que avancem caldrà fer-ho de manera sòlida, sense acords efímers o imposats que obliguin a reculades doloroses i estèrils.
Els gegants, tots els gegants i les gegantes de la ciutat, són importants, perquè, a sota o al darrere, hi ha persones compromeses amb la ciutat i amb els seus conciutadans. I aquest llibre, que vol ser un compendi de la història gegantera de la ciutat dels darrers trenta anys, ha de servir per donar a conèixer el gran patrimoni festiu que té Mataró i, sobretot, per demostrar la vitalitat d’un món, el geganter, que es renova cada dia i, a la vegada, és capaç de conservar les més pures essències d’allò que han estat els gegants per a la cultura mataronina i catalana. Nascuts sota la capa d’en Robafaves, però amb la capacitat de caminar junts i assolir nous horitzons.
Text del pròleg que vaig escriure pel llibre "Gegants i figures Festives a Mataró. Cercavila per la història i plantada al segle XXI" que l’Institut Municipal d’Acció Cultural de Mataró i la Coordinadora de Colles Geganteres van presentar la setmana passada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada