Ens deia en Xavi Lozano (aquest senyor que fa música amb instruments tan increïbles com una escombra, una regadora o una crossa) que ens cal mirar el món amb uns altres ulls. I que us penseu que han fet la gent del GIMM durant més de trenta anys? Mirar el món amb ulls d’alta sensibilitat com diria l’Isabel Palomeque. Una alta sensibilitat que ens ha fet avançar com a ciutat i com a país seguint el camí que anaven obrint.
Haig de felicitar a les empreses, entitats i persones que avui han estat guardonades però m’ha complagut entregar personalment el premi a la comunicació al programa “Sense barreres” de Ràdio Estel. Precisament en aquest moment que les emissores públiques i les del tercer sector han estat fortament qüestionades. Són aquestes emissores les que també ens permeten conèixer el país des dels territoris i des dels sectors socials més desfavorits. Unes mirades imprescindibles per entendre la complexitat i la riquesa del nostre país.
Els premis Fundació GIMM tenen un origen local però una voluntat universal que pretenen per damunt de tot premiar la feina que fan persones, entitats, empreses que conformen, conjuntament amb les administracions, la governança de Catalunya. Des de la coresponsabilitat individual i col·lectiva imprescindible en aquests temps tan difícils però en els que cal tenir molt clares quines són les línies vermelles que mai s’haurien de travessar.
El GIMM ens ha donat infinitat de vegades exemple de com es treballa per una ciutat, una comarca i un país més accessible. O el que és el mateix una ciutat i un país d’oportunitats per tothom.
Extracte de la meva intervenció en l’acte d’entrega de la XII Edició dels Premis GIMM.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada