Diria que ets formosa perquè ets breu
o que ets efímera i fugaç per bella.
És un voler dels déus que sigui lleu
l’esclat del teu ruixim que meravella.
Però la teva gràcia i el somriure
vitalitzen l’afany del nostre viure
i en ets senyera, oh rosa de Sant Jordi.
Amb aquests versos, el recentment traspassat poeta mataroní Isidre Julià i Avellaneda, expressava molt bé alguns dels sentiments que cada Sant Jordi ens mou els catalans i catalanes a celebrar segurament la festa amb més civilitat de tot el nostre calendari.
Civilitat perquè en un jornada laborable l’esperit de festa omple com poques vegades tots els racons del país i pren plenament els carrers i places de viles i ciutats en la demostració palpable d’una voluntat de seguir existint com un sol poble.
Llibres i roses, una barreja invencible, conformen el menú bàsic. Però s’hi afegeixen tantes coses com la imaginació popular és capaç de generar: castells, gegants, bèsties de foc, música i balls,... Sota l’ombra del cavaller Sant Jordi arrabassem places i carres al fred i a l’hivern i la primavera esclata de forma definitiva. No deixarem ja els carrers fins que els freds de la tardor –cap a Sant Simó i Tots Sants- ens facin recular de nou cap a casa. Mesos, doncs, per davant per viure'ls’s intensament amb amics, veïns i companys en una ciutat mediterrània que s’obre a la llum, i al sol. La ciutat que l’Antoni Comas va descriure magistralment en aquells paràgrafs:
“Quan em revé el record de Mataró és sempre la imatge càlida d’una ciutat irisada de sol i de llum blava”. “Sempre dolça, amarada de claror, com si mai no l’hagués tocat l’ombra d’un núvol”.
Omplim places i carrers, tornem a fer de la Rambla, la plaça de Santa Anna i la Riera el centre de l’univers dels mataronins i mataronines.
Feliç Sant Jordi
És un voler dels déus que sigui lleu
l’esclat del teu ruixim que meravella.
Però la teva gràcia i el somriure
vitalitzen l’afany del nostre viure
i en ets senyera, oh rosa de Sant Jordi.
Amb aquests versos, el recentment traspassat poeta mataroní Isidre Julià i Avellaneda, expressava molt bé alguns dels sentiments que cada Sant Jordi ens mou els catalans i catalanes a celebrar segurament la festa amb més civilitat de tot el nostre calendari.
Civilitat perquè en un jornada laborable l’esperit de festa omple com poques vegades tots els racons del país i pren plenament els carrers i places de viles i ciutats en la demostració palpable d’una voluntat de seguir existint com un sol poble.
Llibres i roses, una barreja invencible, conformen el menú bàsic. Però s’hi afegeixen tantes coses com la imaginació popular és capaç de generar: castells, gegants, bèsties de foc, música i balls,... Sota l’ombra del cavaller Sant Jordi arrabassem places i carres al fred i a l’hivern i la primavera esclata de forma definitiva. No deixarem ja els carrers fins que els freds de la tardor –cap a Sant Simó i Tots Sants- ens facin recular de nou cap a casa. Mesos, doncs, per davant per viure'ls’s intensament amb amics, veïns i companys en una ciutat mediterrània que s’obre a la llum, i al sol. La ciutat que l’Antoni Comas va descriure magistralment en aquells paràgrafs:
“Quan em revé el record de Mataró és sempre la imatge càlida d’una ciutat irisada de sol i de llum blava”. “Sempre dolça, amarada de claror, com si mai no l’hagués tocat l’ombra d’un núvol”.
Omplim places i carrers, tornem a fer de la Rambla, la plaça de Santa Anna i la Riera el centre de l’univers dels mataronins i mataronines.
Feliç Sant Jordi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada