Foto Romuald Gallofré
Bona nit, amic i amigues i molt benvinguts a Mataró, la ciutat dels Capgrossos.
Deixeu-me que en primer lloc feliciti a totes les persones guardonades en aquesta cinquena edició de la Nit de Castells. I deixeu-me també que agraeixi a la revista Castells la seva confiança en portar a Mataró, al Tecnocampus, aquesta festa del món casteller.
Fa unes setmanes que centenars, que milers d’homes i dones d’arreu del país varem repetir el mateix ritual: treure la camisa del fons de l’armari, buscar la faixa i anar cap a plaça. Segur que en el fons de les orelles encara ens ressonava llunyà el toc de castells i segur que de nou el cor se’ns eixamplava al sentir, després dels llargs mesos d’hivern, el so de les gralles i els timbals. I retrobar els companys i companyes, i tancar pinya, i tirar amunt i esperar el toc de l’aleta i els aplaudiments de la plaça. I sentir-nos privilegiats en sentir com ningú l’emoció dels castells. Com la força, el valor, l’equilibri i el seny es materialitzen en un instant d’intensitat extrema que ens marca definitivament. Ho sabem perquè ho vivim.
I ho compartim. Entre nosaltres i amb els milers de persones que ens acompanyen a plaça. Un sentiment comunitari de poble, de país, de ciutadania, únic i irrepetible. Que ens enorgulleix i al mateix temps ens obliga. Orgullosos del que som, del que fem, però també responsables del que representem: la força ordenada d’un poble que fa de la festa, del treball i de l’esforç, del compartir i dels reptes una raó de ser i de sentir.
Aquesta temporada ho tornarem a fer. A les places principals: a la plaça del Blat, a la plaça de la Vila, al Raval de Montserrat, a la plaça de Santa Anna, a la de la Font, a la del Vi, a la de Sant Jaume o a la Paeria. Però també a les places de pobles i viles més petites, arreu del país. Amb colles de gamma extra, però també amb colles de set o de vuit. Les unes no existirien sense les altres. Recordeu sempre que les grans colles no són només les que tiren grans castells.
Tornarem a Valls per Santa Úrsula, a Vilafranca per Sant Fèlix, a Terrassa per Sant Pere, a Mataró per Les Santes (quan els capgrossos fem Festa Major!), a Tarragona per Santa Tecla, a Barcelona per la Mercè, a Lleida per Sant Miquel o a Girona per Sant Narcís. I a tants i tants pobles i viles catalanes, per les festes majors, per les diades castelleres, acompanyant-nos, amb camisa o sense, en les places i compartint afició i sentiments. A l’Arboç o al Vendrell, a Sitges o a Guissona, a la Bisbal del Penedès, a Manacor o a Ciutat de Mallorca, a Sabadell o a Granollers.
I els Capgrossos tornarem a Vilafranca per Tots Sants, a la plaça que ens va tornar a fer colla de nou i que va veure com ens convertíem en colla de gamma extra.
Rivalitzarem a plaça? Sí!. Moguts per aquells esperit de voler anar una mica més lluny, però també ens ajudarem, muntarem pinyes multicolors i tornarem a quedar bocabadats amb castells que poden semblar impossibles. I ens emocionarem amb els grans castells, els pilars titànics i també amb les construccions més modestes. sabedors de l’esforç i l’enorme il·lusió que cada colla, que cada casteller, que cada castellera, hi posa quan surt a plaça i sent damunt l’esquena el pes del castell, de la història i del símbol.
Molt ens complau retrobar-nos en festes com aquesta, però molt més ens plau retrobar-nos, amb camisa i enfaixats, compartint plaça, amb el sol implacable dalt de tot i conscients del que som: homes i dones, castellers i castelleres, patrimoni immaterial de la Humanitat.
Visca els castells i Visca Catalunya!
Bona nit, amic i amigues i molt benvinguts a Mataró, la ciutat dels Capgrossos.
Deixeu-me que en primer lloc feliciti a totes les persones guardonades en aquesta cinquena edició de la Nit de Castells. I deixeu-me també que agraeixi a la revista Castells la seva confiança en portar a Mataró, al Tecnocampus, aquesta festa del món casteller.
Fa unes setmanes que centenars, que milers d’homes i dones d’arreu del país varem repetir el mateix ritual: treure la camisa del fons de l’armari, buscar la faixa i anar cap a plaça. Segur que en el fons de les orelles encara ens ressonava llunyà el toc de castells i segur que de nou el cor se’ns eixamplava al sentir, després dels llargs mesos d’hivern, el so de les gralles i els timbals. I retrobar els companys i companyes, i tancar pinya, i tirar amunt i esperar el toc de l’aleta i els aplaudiments de la plaça. I sentir-nos privilegiats en sentir com ningú l’emoció dels castells. Com la força, el valor, l’equilibri i el seny es materialitzen en un instant d’intensitat extrema que ens marca definitivament. Ho sabem perquè ho vivim.
I ho compartim. Entre nosaltres i amb els milers de persones que ens acompanyen a plaça. Un sentiment comunitari de poble, de país, de ciutadania, únic i irrepetible. Que ens enorgulleix i al mateix temps ens obliga. Orgullosos del que som, del que fem, però també responsables del que representem: la força ordenada d’un poble que fa de la festa, del treball i de l’esforç, del compartir i dels reptes una raó de ser i de sentir.
Aquesta temporada ho tornarem a fer. A les places principals: a la plaça del Blat, a la plaça de la Vila, al Raval de Montserrat, a la plaça de Santa Anna, a la de la Font, a la del Vi, a la de Sant Jaume o a la Paeria. Però també a les places de pobles i viles més petites, arreu del país. Amb colles de gamma extra, però també amb colles de set o de vuit. Les unes no existirien sense les altres. Recordeu sempre que les grans colles no són només les que tiren grans castells.
Tornarem a Valls per Santa Úrsula, a Vilafranca per Sant Fèlix, a Terrassa per Sant Pere, a Mataró per Les Santes (quan els capgrossos fem Festa Major!), a Tarragona per Santa Tecla, a Barcelona per la Mercè, a Lleida per Sant Miquel o a Girona per Sant Narcís. I a tants i tants pobles i viles catalanes, per les festes majors, per les diades castelleres, acompanyant-nos, amb camisa o sense, en les places i compartint afició i sentiments. A l’Arboç o al Vendrell, a Sitges o a Guissona, a la Bisbal del Penedès, a Manacor o a Ciutat de Mallorca, a Sabadell o a Granollers.
I els Capgrossos tornarem a Vilafranca per Tots Sants, a la plaça que ens va tornar a fer colla de nou i que va veure com ens convertíem en colla de gamma extra.
Rivalitzarem a plaça? Sí!. Moguts per aquells esperit de voler anar una mica més lluny, però també ens ajudarem, muntarem pinyes multicolors i tornarem a quedar bocabadats amb castells que poden semblar impossibles. I ens emocionarem amb els grans castells, els pilars titànics i també amb les construccions més modestes. sabedors de l’esforç i l’enorme il·lusió que cada colla, que cada casteller, que cada castellera, hi posa quan surt a plaça i sent damunt l’esquena el pes del castell, de la història i del símbol.
Molt ens complau retrobar-nos en festes com aquesta, però molt més ens plau retrobar-nos, amb camisa i enfaixats, compartint plaça, amb el sol implacable dalt de tot i conscients del que som: homes i dones, castellers i castelleres, patrimoni immaterial de la Humanitat.
Visca els castells i Visca Catalunya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada