Fue un día profundamente alegre – muchos que ya éramos viejos no recordábamos otro más alegre -, un día maravilloso en que la naturaleza y la historia parecían fundirse para vibrar juntas en el alma de los poetas y en los labios de los niños.
Mi amigo Antonio Ballesteros y yo izamos en el Ayuntamiento la bandera tricolor. Se cantó La Marsellesa; sonaron los compases del Himno de Riego. La Internacional no había sonado todavía. Era muy legítimo nuestro regocijo. La República había venido por sus cabales, de un modo perfecto, como resultado de unas elecciones. Todo un régimen caía sin sangre, para asombro del mundo. Ni siquiera el crimen profético de un loco, que hubiera eliminado a un traidor (habla de Lerroux), turbó la paz en aquellas horas. La República salía de las urnas acabada y perfecta, como Minerva de la cabeza de Júpiter.
Así recuerdo yo el 14 de abril de 1931.
Així recordava Antonio Machado aquell 14 d’abril de 1931. Vuitanta anys més tard, també un catorze d’abril, hem volgut tenir un record molt especial pel poeta Sevilla i pel que va representar: un home honest que creia, malgrat tot, en la humanitat.
I ho hem fet a la plaça Antonio Machado, davant de l’escola que també porta el seu nom i molt a prop de l’estàtua del poeta -amb la maleta i esperant el tren de l’exili- que ens va fer l’enyorat Pepe Novellas. Fou a en Novellas a qui es va encarregar un mural per l’escola i que ja no va poder realitzar. En Ricard Jordà va reprendré el projecte i avui s’ha pogut inaugurar, convidats per la comunitat educativa, una obra que recull a mode de mural els passatges més importants i significatius de la vida de Machado. Gent, canalla, poesia, música i un sentiment de res publica surant en l’ambient en aquesta magnífica tarda d’abril amb els oms amb fruit i els pollancres d’un verd tendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada