Avui m’he emportat els meus quadres del despatx d’alcaldia. Ha estat fàcil i no ha calgut ni despenjar-los doncs mai van estar penjats i s’arrepenjaven a terra. Alguna vegada m’havien preguntat perquè en set anys no els havia penjat i sempre contestava que d’aquesta manera, cada dia en entrar al despatx, en recordaven que d’alcalde s’està de pas. De quadres meus n’he tingut tres: una foto del claustre de l’escola Camí del Mig que em van regalar els meus companys l’any 95 quan vaig entrar a l’Ajuntament. També una foto de la Pica d’Estats, la muntanya que amb el Monteixo més vegada hi he pujat. Una bona forma de fugar-se momentàniament de la realitat per somniar amb els grans pics i per refermar la dita de mossén Oliveres: els Pirineus, d’Andorra cap a ponent!. La tercera també tenia connotacions muntanyenques: el cartell, obra d’en Manuel Cusachs, del centenari de l’Agrupació Científica Excursionista de Mataró. La meva entitat excursionista de tota la vida.
A les parets queden el quadre “Ball manetes” d’en Rafael Estrany al que acompanya un quadre de la famíla Robafaves que ens va regalar fa poques setmanes el seu fill Santi. També queda el quadre que en Pepe Novellas va fer precisament per aquest despatx a l’època de l’alcalde Mas. I la nadala que en Manuel Cusachs ens va pintar l'any 2008. Torna cap al Patronat d’Esports (ho sento però per mi sempre serà el Patronat) la foto dedicada de l’Antoni Sors dalt de l’Everest. Unes poques fotos que acabaré de recollir, molts llibres acumulats al llarg d’aquests set anys, alguns regals institucionals que marxaran cap al magatzem municipal i una sola bandera: la de Mataró. Res més. I moltes hores de treball, preocupacions, il·lusions compartides i compromís amb la meva ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada