La ciutat valenta

Foto Capgros.com

Fa uns mesos, pel novembre de l’any passat, i pel catàleg de la primera exposició de la Col·lecció Bassat en aquesta magnífica nau Gaudí escrivia: “Sovint he dit i escrit que Catalunya s’explica a partir de les seves ciutats. Amb un cap i casal, Barcelona, de la que tots els catalans ens sentim especialment orgullosos. Però ni Barcelona, ni Catalunya, tindrien la potència i la capacitat que tenen sense la xarxa de ciutats que l’envolten. És el concepte de Catalunya en xarxa el que ens fa especialment forts i importants”

El mateix dia de la inauguració deia aquí mateix que les ciutats es construeixen a partir d’un model planificat i també aprofitant les seves oportunitats. I posava precisament com a exemple d’oportunitat aprofitada per Mataró la instal·lació a la nostra ciutat de la col·lecció Bassat. Avui podria repetir fil per randa tot el que vaig escriure i dir aquells dies però n’afegiria que les ciutats es construeixen també amb valentia.

Això és precisament el que hem fet, desenvolupar un model, aprofitar una oportunitat i ser valents. No hagués estat més sensat en temps econòmicament molt difícils ser porucs i desaprofitar l’oportunitat? Rotundament no. És ara quan cal la valentia, és ara quan cal ser agosarats i fer les apostes imprescindibles per guanyar el futur. És el que hem fet convençuts que era el millor per Mataró i per Catalunya. És el que estem fent construint la nova biblioteca Antoni Comas a l’antic Escorxador, transformant una de les naus de can Gassol en un centre de creació escènica, convertint la nau petita de can Marfà en el Museu del Gènere de Punt, tirant endavant la prestigiosa biennal Torres-Garcia o possibilitant que l’arxiu Miralles s’instal·li a Mataró. La ciutat valenta que vol guanyar el futur. La ciutat que no tem equivocar-se perquè l’equivocació és un dels privilegis dels valents. I perquè com va escriure un fill predilecte de la ciutat, en Pere Pubill “Peret”, dels covards mai s’ha escrit res.

Teniu davant la segona de les entregues de la col·lecció Bassat. Un bon recull d’autors i d’obres imprescindibles per entendre la pintura catalana de la segona meitat del segle XX. Un segle XX del que ha escrit l’Arnau Puig en el catàleg d’aquesta exposició: “Al segle XX tot ha esdevingut molt diferent: l’obra de l’artista és una obra que ja emet un judici sobre cada cosa; el judici, cert, de l’artista mateix, però que, per aquesta mateixa lògica, invita qui observa l’obra a elaborar-ne un de propi i personal”.

He manifestat més d’una vegada no ser un expert en art, més enllà dels coneixements imprescindibles d’una persona contemporània, però també he dit que sé el que m’agrada i el que no. El que em diu alguna cosa i el que em deixa indiferent. Us puc ben assegurar que el que hi penjat a dins d’aquesta vella fàbrica, l’obra primera d’Antoni Gaudí, no em deixa indiferent. I no temo equivocar-me.

Felicitats Núria per aquesta magnífica selecció d’obres. Gràcies Lluís i Carme per la vostra generositat i confiança cap a Mataró.