De l'aritmètica a la política

Foto Capgros.com

Bon dia senyora presidenta, regidors i regidores, senyors i senyores.

Em permetran que articuli la meva intervenció en tres capítols:

De l’aritmètica a la política
De la responsabilitat del governant
De l’alternativa socialista

De l’aritmètica a la política

La mateixa nit de les eleccions i en conèixer els resultats electorals vaig dir públicament que s’havia acabat l’aritmètica i començava la política. Teníem davant uns resultats electorals molt ajustats i dispersos. CiU guanyava les eleccions en nombre de vots però quedava empatada amb el PSC en el nombre de regidors, el PP en sumava un de nou, ICV-EUiA i la CUP es mantenien iguals i desapareixia ERC . L’extrema dreta irrompia amb tres regidors per primer vegada a l’Ajuntament de Mataró.

No és aquest un tema menor doncs han cavalcat damunt els cavalls de la mentida i de l’odi i això obliga a tots els demòcrates a pensar que no hem fet bé i com afrontar un fenomen pervers que amenaça amb trencar la convivència en els barris de la ciutat. Caldrà fer-ho amb la humilitat que faci falta però sobretot amb la intel·ligència i la complicitat de la societat civil mataronina. Des dels partits polítics democràtics, però també des dels sindicats, les escoles, les entitats veïnals, culturals i esportives, les entitats del tercer sector i per suposat les entitats i associacions dels propis immigrants. I caldrà fer-ho des del principi de la igualtat en drets i deures de tots els veïns i veïnes de Mataró.

Ara ens trobem amb un escenari polític molt inestable que dificultarà la governabilitat de la ciutat. El PSC no ha estat per primera vegada la força més votada, malgrat que hagi guanyat en nou dels dotze barris de la ciutat, i per tant no li pertoca formar govern en primera instància. Serem però una oposició seria, responsable, constructiva i sobretot alternativa. No defugirem els debats importants de la ciutat i, com hem fet sempre, expressarem les nostres opinions i els nostres posicionaments sense ambigüitats.

Ho farem sobre la principal de la nostres prioritats: la sortida de la crisi. Però també ho farem sobre les apostes estratègiques de la ciutat, l’urbanisme, la cohesió social, l’educació, la salut, la cultura, etc....

No hi haurà cap projecte de ciutat que no tingui la proposta alternativa dels socialistes. Defugirem, perquè sempre hem estat un partit de govern, la cultura del no i l’abstenció com a norma de votació.

Les tres setmanes transcorregudes des de les eleccions fins aquest Ple de constitució de l’Ajuntament han estat tres setmanes lamentablement perdudes per la ciutat. La manca de criteri, passant de la voluntat explicitada de governar en minoria fins un impossible i no volgut per ningú govern de concentració, ha fet impossible avançar sobre un possible acord programàtic. L’únic acord que pot interessar al Partit dels Socialistes: l’acord programàtic. S’ha preferit seguir jugant amb l’aritmètica quan ja és el temps de la política. En la política ens podran retrobar, per la simple aritmètica no cal que comptin amb nosaltres.

De la responsabilitat del governant

Arribem a aquest Ple de constitució amb una situació absolutament inèdita a la vida municipal mataronina: serà la primera vegada que el candidat a l’alcaldia no comptarà amb la majoria necessària per a ser investit en primera volta i només ho podrà fer en la seva condició de cap de la llista més votada. No importaria aquest detall si no fos perquè el futur alcalde no comptarà tampoc amb un acord polític estable que garanteixi la governabilitat. No seré pas jo qui li recordi al candidat de CiU les seves paraules de fa quatre anys sobre la fina línia que separava els vots del govern dels vots de l’oposició. Només li recomano que faci l’exercici amb els resultats de les darreres eleccions.

La governabilitat és fa més imprescindible que mai precisament en aquests moments de greu crisi econòmica que està patint la ciutat i el país i que el missatge que hem de transmetre a la ciutadania és el de la confiança. Massa projectes importants pel futur de la ciutat acabaran depenent de pactes que avui per avui es presenten difícils per no dir impossibles. La governabilitat havia d’haver primat sobre qualsevol altre principi, però la governabilitat que es sustenta, com deia abans, en els acords programàtics i no en la simple aritmètica.

Deixar la governabilitat de la ciutat a la inestabilitat que provoca una minoria absolutament insuficient per governar pot acabar provocant la paràlisi institucional de la ciutat i afectar greument la seva viabilitat econòmica i social. No és doncs una bona notícia malgrat es vulgui vestir amb arguments espuris. Tampoc ho permetrem.

Com no podem tampoc entendre i compartir la proposta d’un govern de concentració que vulgui deixar de banda les profundes diferències en el model de ciutat que existeixen entre els partits democràtics de Mataró. He dit, i repetides vegades durant la passada campanya electoral, que no pactaria amb el PP. Saben perfectament que no és per qüestions personals doncs afortunadament les relacions, almenys fins el dia d’avui, entre tots els membres de consistori mataroní s’han desenvolupat amb cordialitat i respecte personal. La qüestió és clarament de caràcter polític.

Podem compartir la necessitat de sumar davant la crisi, però queda clar que ni les maneres de fer-ne front ni sobre el cost social que representa existeix acord. Com tampoc existeix en el model de ciutat que volem per Mataró. Els socialistes hem definit de manera clara, i sense ambigüitats, el nostre model de ciutat. Ja el coneixen: metropolitana, compacta, innovadora, sostenible i cohesionada.

I els hi posaré un exemple ben recent: coincidim les forces polítiques del més que hipotètic govern de concentració en un tema tant important com la preservació de les Cinc Sènies? A tenor del que van votar CiU i el PP fa uns dies al Parlament de Catalunya sobre el futur del Pla Director del Sistema Costaner cal dir clarament que no. I cal recordar que el Pla Director del Sistema Costaner és, conjuntament amb el Pla General d’Ordenació Urbana de Mataró, una de les dues figures urbanístiques que garanteixen precisament la preservació de les Cinc Sènies.

És cert que en el document que aquesta setmana ens va enviar Convergència i Unió hi ha forces coincidències amb la proposta que el dia 31 de Maig vàrem enviar els socialistes a totes les forces democràtiques del consistori. Bàsicament coincidim perquè en gran part són les nostres pròpies propostes programàtiques i de model de ciutat. No hi sabem veurem cap proposta significativa de “canvi”.

Titulava aquest capítol de la meva intervenció amb De la responsabilitat del governant. Em reitero en acabar-lo: és responsabilitat de qui vol liderar el govern de la ciutat cercar els acords, obrir les portes, despenjar el telèfon i contestar les cartes. No fer-ho és precisament incomplir amb aquest deure de responsabilitat.


De l’alternativa socialista

I si el segon capítol parla de la responsabilitat del governant el tercer cal que parli de la responsabilitat de l’oposició. I per això l’he volgut titular: De l’alternativa socialista.

Perquè si es irresponsable que el govern no garanteixi la governabilitat també ho seria que l’oposició no es postulés com alternativa de govern, adoptés la cultura del no i no treballés també per la governabilitat de la ciutat. Per això des de la responsabilitat que ens donen els més de 10.000 vots i els vuit regidors obtinguts estarem disposats a treballar en la recerca dels acords imprescindibles per consensuar els grans temes de ciutat. No esperin xecs en blanc, apostes al sol o disponibilitat absoluta. Ens trobaran en la responsabilitat, el rigor el treball, l’alternativa i l’interès general de la ciutat. No comptin amb nosaltres per retallades socials, per l’urbanisme irresponsable o les polítiques neoliberals.

Les nostres propostes imprescindibles, els nostres eixos bàsics estan ben explicitats en el document “L’alternativa socialista” al que ja m’he referit. Com també ho estan les línies vermelles que no es poden travessar davant qualsevol proposta d’acord polític que inclogui al Partit dels Socialistes.

En aquell decàleg definíem clarament quines són els eixos bàsics que sustentaran la nostra acció política a l’oposició: el rellançament econòmic que permeti generar ocupació, les apostes estratègiques que han de garantir la viabilitat socioeconòmica de la ciutat, l’urbanisme sostenible per aconseguir una ciutat per viure-hi i treballar, la cultura com a motor econòmic i com a element de capitalitat i cohesió social, l’espai públic de qualitat i segur, l’educació, la salut i l’atenció social com a elements centrals de la política municipal, els grans projectes que reforcen la nostra capitalitat territorial i comarcal, el caràcter reconegut de Ciutat de la Ciència i la Innovació i l’aposta per la austeritat, la eficiència i la transparència de la gestió pública.

Serem alternativa i per això i des del primer dia instarem al futur alcalde i al govern municipal per a que treballi en la solució de temes ben concrets. I els hi faig unes primeres demandes que concretarem en les properes setmanes: la necessitat d’iniciar immediatament les obres de l’escola Marta Mata i la redacció del projecte de l’escola Joan Coromines, la reclamació d’una nova llei de barris per Cerdanyola Sud, la licitació de les obres d’ampliació del CAP de Cirera-Molins i de la construcció del nou CAP de Ronda Prim, la solució de la concessió de l’edifici de l’antic Club Nàutic, la solució dels accessos nord a la ciutat des de l’autopista C-32, la redacció del projecte del nou Passeig Marítim a llevant del C.N. Mataró i la redacció i tramitació del projecte de remodelació integral del mercat i de la plaça Gran. No cal perdre ni un dia i posar-s’hi a treballar.

Nosaltres sempre n’estem disposats.

Disposar a treballar i disposats a actuar políticament explicant clarament el que som: socialistes, catalanistes i federalistes. Sense sectarisme però sense ambigüitats. Reflexionat profundament sobre aquelles coses que no hem fet bé o que simplement no hem fet. Sobre la nostra capacitat d’entendre i atendre les demandes socials i polítiques que s’estan coent als barris i a les places. Refent el camí tantes vegades com calgui si així podem ser més fidels als nostres principis personals i polítics.

Treballarem per Mataró, pels mataronins i mataronines, amb la mateixa intensitat, la mateixa passió i el mateix autèntic compromís per aquesta ciutat.

La ciutat que Antoni Comas tan bé descrivia: Quan em revé el record de Mataró és sempre la imatge càlida d’una ciutat irisada de sol i llum blava, sempre dolça, amarada de claror, com si mai l’hagués tocat l’ombra de cap núvol.

Molt bon dia i moltes gràcies.

Text del meu discurs aquest matí al Ple de constitució de l'Ajuntament.