Aquest vespre les
campanes de Santa Maria repicaven de forma extraordinària per acomiadar el que
ha estat el seu rector durant els darrers catorze anys. Mossèn Joan Barat es
jubila i deixa de ser rector de Santa Maria.
Mossèn Barat ha
estat un home honest, rector d’una parròquia amb pocs feligresos i una basílica
enorme. Precisament ha estat la rehabilitació de Santa Maria la tasca a la que
li ha dedicat més esforços i més treball. Sincerament no ens hem acabat de
sortir i a Santa Maria queda molta feina i molts diners per gastar. Hem posat
les bases del que cal fer i ens dotat dels instruments adeqüats, però la crisi
ha afectat de manera important als recursos que des de les administracions públiques
es poden destinar en aquests moments a la rehabilitació de la basílica.
Però mossén Barat,
per aquelles circumstàncies de la vida, també ha estat el rector del mil·lenari
de Santa Maria i de la beatificació del doctor Samsó. Tots dos assumptes eren
prou importants i sobretot el segon força delicat. No cal dir sinó que en
aquests temes el rector, amb la seva bohonomia, se’n va sortir i molt bé. I
això que va haver de patir les ires de la caverna ultracatòlica que a Mataró té
un corresponsal, conegut per tothom, molt actiu.
Personalment el
tracte ha estat sempre correcte i afectuós, parlant amb claredat dels temes i
coneixedors de les limitacions pròpies i institucionals. Per això avui he
volgut estar a Santa Maria i poder acomiadar al seu rector. Moltes gràcies
mossèn Barat per tot el que heu fet per Santa Maria i per Mataró.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada