L’abstenció i la política

Foto Anna Aluart

Sempre he pensat que l’abstenció és un pobre recurs polític que només indica manca d’idees o de coratge per assumir responsabilitats. És clar que un grup polític pot abstenir-se en algun moment quan la proposta que es presenta no acaba de complir les expectatives o s’han fet les coses de manera incorrecta. És per això justament que en el Ple d’ahir ens vàrem abstenir en l’aprovació d’uns preus públics que no havien estat explicats en el lloc que toca. Hi ha, però, grups municipals que han fet de l’abstenció tot un signe d’identitat. Que ho fessin quan estaven a l’oposició ja costava d’entendre, però que ho facin ara que governen és totalment inacceptable. Un govern mai pot abstenir-se de cap tema en el Ple municipal doncs el que realment està fent és abdicant de la seva responsabilitat de govern i passar aquesta responsabilitat als grups de l’oposició. Això és el que va fer ahir, i per dues vegades, el govern municipal amb l’alcalde al capdavant en dos temes prou importants.

I encara cal afegir que si el grup socialista, que recordem té el mateix nombre de regidors que el grup del govern, s’hagués també abstingut les dues propostes de Plataforma per Catalunya haguessin tirat endavant i ens hauríem trobat amb la circumstància d’un Ple que aprova propostes absolutament contradictòries i amb un govern atrapat en complir-les totes malgrat les seves evidents contradiccions. Ahir, com ja va sent norma aquest mandat, alguns partits de l’oposició vàrem tornar a demostrar més responsabilitat que el govern municipal.