Sóc fill del Noguera,
dins un rai nasquí;
ma esposa és raiera,
raier vull morir.
El bon temps del fadrinatge
lo passí fent de cuer,
mes com tinc seny i coratge
prompte em feren davanter.
D'eix cavall de la riera
prenc la brida barroera,
i als torrents i a la ribera
vaig dient: pas al raier!
Des del marge el rai cordejo
si li costa de passar,
pels congostos barranquejo
com serpent pel predegar.
Quan per una ensopegagada,
s'ensdevé una embarrassada,
dono al rai una girada
que el fustam torna a aviar.
Sóc fill del Noguera,
dins un rai nasquí;
ma esposa és raiera,
raier vull morir.
De cinc trams los rais avio
de la Pobla a Balaguer,
los empenc i los arrio
com sa rua el traginer.
Tot sovint lo rai s'apunta;
quin treball si es descojunta,
trabucant a aquell que el munta
com cavall al cavaller!
Un matí la gent d'Esterri
m'alça el coure tot cridant,
que m'enduia cap a Gerri
lo feixuc Mall de Roland.
Jo, veient que al meu darrera
la vall tota s'esparvera,
per damunt de la ribera
lo llancí del rai estant.
Sóc fill del Noguera,
dins un rai nasquí;
ma esposa és raiera,
raier vull morir.
De les bigues que he enraiades
se'n farien galions,
galions per les armades
de deu regnes i nacions;
Pins i faig duc cada dia
d'avetars no en deixaria,
fins i tot enraiaria
les muntanyes a crostons.
Tot baixant rais a la plana,
cinquanta anys hi he baixat,
que és un rai la vida humana,
ne té deu cada tramat;
I davalla fugitiva
rodolant de riba en riba
fins que al mar sens vora arriba
de la fonda eternitat.
Sóc fill del Noguera,
dins un rai nasquí;
ma esposa és raiera,
raier vull morir.
Jacint Verdaguer
1 comentari:
Per serenar l'ànima lo millor és un bon poema i un excel-ent poeta
Publica un comentari a l'entrada