tarda a l'escola

Foto Capgros.com
Assisteixo a l’acte d’inauguració de la celebració del 150è aniversari del Col·legi Maristes Valldemia. Un ampli programa que comença ara i que s’allargarà fins el mes de novembre. Un audiovisual, parlaments d’alumnes, pares i director del centre. Em toca tancar l’acte i faig algunes reflexions. Sobre el que representen 150 anys d’una escola en un país on la universalització de l’educació és tan recent. Sobre els canvis profunds que en aquests anys s’han produït a la ciutat i al país i l’esforç constant que el món educatiu ha fet i fa per adaptar-se als canvis tan profunds i ràpids. I faig tres preguntes que no pretenen resposta. Podem garantir recursos suficients per a que l’educació sigui realment de qualitat i universal? Tenim prou ciència pedagògica per a resoldre els reptes educatius en un món tan complex com el que vivim? I la qüestió, per a mi, més important: sabem en que cal educar? I dic la més important per que crec que per a les dues primeres qüestions hi tenim resposta clara i positiva. Per la tercera hi tinc dubtes molt seriosos i crec que representa el nus gordià del que s’ha anomenat problema educatiu. Els coneixements, les actituds i els valors que es treballen a l’escola tenen, moltes vegades, poca relació amb els coneixements que es reclamaran als nostres joves. Que les actituds i els valors que es fomenten a l’escola no són exactament els mateixos amb els que es regeix el món fora de l’escola. Plantejo la necessitat d’un pacte profund entre escola i societat per a superar l’evident contradicció.
L’Oriol Burgada em fa un tall de veu per TVM. Em pregunta per la pluralitat. Li contesto que encara queda molt de camí per recórrer per arribar a una situació equitativa entre centres escolars. I que el Pacte Nacional per l’Educació pot ser una bona eina per trencar el desequilibri actual.