Jo sóc de ciències!

Aquesta afirmació, segurament, no significa res als joves d’avui dia. Però els més grans segur que saben a que em refereixo. Els de ciències som els qui estudiàrem una de les dues modalitats del batxillerat superior: o eres de ciències o eres de lletres. Doncs, com deia, jo sóc de ciències. I les coses relacionades amb la ciència sempre m’han interessat especialment. Llegir articles relacionats amb les ciències és una de les coses que faig habitualment. Per això avui he posat especial atenció a un parell d’articles apareguts a la premsa.
El primer és un ampli reportatge, a El País Semanal, sobre la figura de Santiago Ramón y Cajal, el nobel espanyol de medecina, qui va posar els fonaments de la neurobiologia moderna. Cajal fou premi nobel ara fa 100 anys. I ho va ser conjuntament amb el qui fou el seu gran rival científic, l’italià Camillo Golgi, qui defensava el model reticular d'organització del sistema nerviós davant el model neural de Cajal. Es dona la paradoxa que el científic aragonès va poder demostrar la seva teoria gràcies a l’aplicació de la tècnica de tinció cel·lular a base de sals de plata inventada precisament per Golgi. Bon moment per llegir aquest article per varis motius. Primer perquè entrem plenament en l’any Cajal. El centenari del premi Nobel generarà nombroses notícies sobre temes relacionats amb la neurobiologia i CosmoCaixa ja té anunciat, per l'abril, una exposició sobre "Paisatges neuronals". També al Museu de Mataró està programada una exposició, dins de la celebració de les III Jornades Científiques dedicada a Cajal. És suma a aquesta efemèride els 150 anys del naixement de Sigmund Freud. També a El País del diumenge hi ha un interessant article sobre el savi vienès. Dos personatges, Cajal i Freud, que des de facetes diferents varen fer avançar de forma substancial el coneixement de la ment humana. El motiu més important, i per a qui interessi mínimament el tema, és el convenciment dels científics que ens trobem en un moment en el que es poden produir avenços transcendentals en el coneixement del funcionament del cervell i de la creació de la consciència. Si us interessa el tema la Carme Cuadras acostuma a fer aportacions molt interessants en el seu blog.
L’altre article ha estat publicat a La Vanguardia. És una entrevista amb Peter Watson. "Aristòtil contra Plató" ha titulat l’article Justo Barranco. O sia l’exploració, observació i experimentació del món exterior d’Aristòtil versus les idees eternes de la religió, l’art i la filosofia del món interior de Plató. Per Watson, en el seu llibre acabat de publicar “Història intel·lectual de la humanitat”, la visió aristotèlica s’imposa clarament a la platònica. Fa l’autor anglès algunes consideracions importants sobre el moment en el que es troba el coneixement científic. Mancats de grans idees treballem sobre els coneixement bàsics desenvolupats entre els anys 1750 i 1950. Un article per llegir i pensar. Per llegir el llibre, 1.420 pàgines, caldrà tenir quelcom més que curiositat.