En el país del vent

Fa poc més d’una hora que acabo d’aterrar a El Prat. Venia d’Amsterdam d’un viatge d’un parell de dies. La meva condició de president del Consorci de Residus Sòlids Urbans del Maresme i els nous projectes que s’estan impulsant en torn a la gestió de la brossa a la nostra comarca, m’obliga a visitar plantes diverses. En dos dies quatre plantes. Tres a Alemanya, als entorns de Hannover i una a la vora d’Amsterdam a Holanda. Molts quilòmetres de carretera i la curiositat de passar vora ciutats com Hamelin que creia que només existia al conte o el polder del Zuiderzee que estudiava en els llibres del batxillerat. Dinars ràpids en bars d’autopista i sopars una mica més relaxats –això sí, en horari alemany- en ciutats com Bielefeld, històrica capital alemanya dels teixits de lli.
Moltes plantes de tractament i molta tecnologia per intentar eliminar la major quantitat de brossa traient el màxim de profit. En materials reciclats, en compost -encara que després vagi a abocadors- i en energia en forma de biogas. L’energia comença a ser una obsessió a centre Europa. L’alta dependència energètica europea comença a ser un dels talons d’Aquil·les de la nostra economia. Aquest és un tema que m’interessa i sobre el que voldré escriure més extensament. I això al marge d’OPA i coses així.
Acostumat a veure els nostres aerogeneradors situats en turons i serralades sorprèn l’enorme quantitat de molins a zones absolutament planes d’Alemanya i Holanda. Petits parcs eòlics, de vegades un sol molí al costat d’un granja, escampats a desenes pels camps. N’he vist centenars i calculant la seva potència gairebé deuen igualar la d’una central nuclear. Sense generar residus radioactius i fent servir una font d’energia inesgotable com és el vent. I en països amb moviments i partits ecologistes molt organitzats i forts.
El fet de trobar-me fora d’Espanya no m’ha permès seguir el debat al Congrés dels Diputats sobre l’Estatut. Poca cosa més enllà del resultat de la votació i alguna cita torera de l’inefable Mariano en el seu millor estil. Mireu que diu d’això la Maruja Torres avui a El País. Demà serà qüestió de llegir els diaris amb atenció i treure’n les conclusions pertinents. Encara que m’avanço i dic que tindrem un bon Estatut pels catalans i catalanes. Ni l’estatuet, ni l’estatut de tot a cent. Un bon Estatut al que estic segur els ciutadans i ciutadanes d’aquest país donaran un ampli recolzament en referèndum.