header-photo

La de tots!

Dia radiant al Parc Central. Es nota que la gent ja té ganes d’oblidar aquest hivern que ha estat especialment fred i llarg. A més un bon motiu per acostar-se al Parc. És la 8ena festa de l’ensenyament públic que organitza el MUCE amb la col·laboració de l’Ajuntament. Primer, la gegantada des de la plaça de l’Ajuntament fins el Parc. És curiós com les escoles, primer les públiques i després les concertades, han anat construint un gegant propi. En Sethomes –fill predilecte d’en Pep Tuneu- deu ser el degà dels gegants escolars de Mataró. A l’esplanada del parc cada escola ha preparat una parada amb activitats per entretenir la canalla. Algú em deia que era fàcil resseguir la mitologia de Mataró en les diverses parades. Els gegants, el tren d’en Biada, en Puig i Cadafalch, el tramvia, Les Santes, .... fins i tot un talleret tèxtil amb Overlok inclosa. La lectura del manifest ha posat la nota més formal a l’acte. Sorprenentment, almenys per a mi, el text llegit no feia cap referència al fet més transcendental i d’actualitat del món educatiu: la signatura del Pacte Nacional per l’Educació. En Ramon Bassas al seu blog en fa una bona ressenya del Pacte.
Sol, calor i molta gent amb la que parlar d’educació. Gent del món educatiu i pares, mares i nens i nenes. La vella guàrdia de l’escola pública present, però també molta gent nova i jove. Els qui vàrem fer l’opció de la pública i els qui la fan ara. I els vells principis d’escola oberta, acollidora, laica, participativa, plural i de qualitat ben presents. L’escola de tots. De tots i contra ningú.
I la preocupació per les noves escoles que cal construir per atendre a tots els nens i nenes. El treball que s’està fent és important i rigorós. El regidor Comas té les coses clares i la planificació ben feta:
Anxaneta, Mataró 1, Figuera Major, Escorxador. I les que han de venir: Cal Collut, Cirera Industrial, Eix Herrera, ... No patiu ja els hi posarem nom a totes. Un esforç molt important d’inversió en el que l’Ajuntament de Mataró està anant molt més lluny del que li pertoca. Deu ser allò de les competències i les incumbències.