Jpinto's photosNo tenia massa ganes d’escriure sobre el tema malgrat que hagi estat la notícia del cap de setmana polític: l’enviament de cartes, per part d’ERC, a treballadors de la Generalitat de Catalunya. Sóc dels que penso que mal favor es fa a la democràcia amb afers d’aquesta classe. Els partits apareixen davant els ciutadans com preocupats només pels seus interessos. També sóc dels que penso que aquest no és un assumpte ni del govern, ni del tripartit. Aquest és un assumpte que competeix únicament a Esquerra. O almenys als seus òrgans de direcció. Però és que plou sobre mullat. A les desafortunades –ho dic, ho mantinc i ho reitero- declaracions del diumenge passat del conseller Carretero a LaVanguardia, es suma ara aquesta mala notícia sobre el finançament d’Esquerra.
Hi ha però dos motius que m’empenyen a escriure sobre el tema. Un és la suposada conxorxa, gairebé un contuberni- contra ERC. Hi ha qui diu que, ahir, els diaris anàvem plens d’una informació contra el partit independentista. Periodistes culpables? Matem el missatger? Avui llegeixo que els sindicats també s’afegeixen a les crítiques i amenacen amb portar el tema a la mesa de la funció pública de Catalunya. Massa unanimitat per creure en conxorxes. Perquè com diu Miquel Iceta, en el seu blog, “Una cosa és que els militants d’un partit assumeixin les obligacions que aquest els hi imposi (i si no les comparteixen poden abandonar la seva militància) i una altra ben diferent exigir contrapartides a canvi de càrrecs”.
L’altre motiu és l’entestament dels líders d’esquerra en relacionar la publicació de les cartes com a forma de pressió per fer canviar el seu vot negatiu a l’Estatut. Per més voltes que hi dono no veig enlloc la possible relació. I si es tracta d’una hipòtesi jo apunto una altra. ¿No serà que, ara que alguns líders d’Esquerra comencen a valorar la possibilitat d’acabar demanant el sí a l’Estatut, algú estigui interessant precisament en desestabilitzar la direcció del partit per evitar el seu canvi de posicionament? Inversemblant? Doncs més o menys com la primera hipòtesi.
Perquè quan es parla de grans conxorxes sempre recordo la novel·la de Chestertton: “L’home que es va dir Dijous”. L’argument és senzill. La cúpula d’una organització terrorista internacional està formada per set homes que tenen com a àlies el nom d’un dia de la setmana. El cap, evidentment es diu Diumenge. Els homes no es coneixen entre ells, les reunions es fan amb la cara tapada, i només saben que han estat contactats per un personatge desconegut. Al llarg de la novel·la van descobrint que, un rere l’altre, tots els components són policies infiltrats en l’organització. I que el cap, Diumenge, és qui els va contactar. No cal afegir que Diumenge és el cap de la policia.
Hi ha però dos motius que m’empenyen a escriure sobre el tema. Un és la suposada conxorxa, gairebé un contuberni- contra ERC. Hi ha qui diu que, ahir, els diaris anàvem plens d’una informació contra el partit independentista. Periodistes culpables? Matem el missatger? Avui llegeixo que els sindicats també s’afegeixen a les crítiques i amenacen amb portar el tema a la mesa de la funció pública de Catalunya. Massa unanimitat per creure en conxorxes. Perquè com diu Miquel Iceta, en el seu blog, “Una cosa és que els militants d’un partit assumeixin les obligacions que aquest els hi imposi (i si no les comparteixen poden abandonar la seva militància) i una altra ben diferent exigir contrapartides a canvi de càrrecs”.
L’altre motiu és l’entestament dels líders d’esquerra en relacionar la publicació de les cartes com a forma de pressió per fer canviar el seu vot negatiu a l’Estatut. Per més voltes que hi dono no veig enlloc la possible relació. I si es tracta d’una hipòtesi jo apunto una altra. ¿No serà que, ara que alguns líders d’Esquerra comencen a valorar la possibilitat d’acabar demanant el sí a l’Estatut, algú estigui interessant precisament en desestabilitzar la direcció del partit per evitar el seu canvi de posicionament? Inversemblant? Doncs més o menys com la primera hipòtesi.
Perquè quan es parla de grans conxorxes sempre recordo la novel·la de Chestertton: “L’home que es va dir Dijous”. L’argument és senzill. La cúpula d’una organització terrorista internacional està formada per set homes que tenen com a àlies el nom d’un dia de la setmana. El cap, evidentment es diu Diumenge. Els homes no es coneixen entre ells, les reunions es fan amb la cara tapada, i només saben que han estat contactats per un personatge desconegut. Al llarg de la novel·la van descobrint que, un rere l’altre, tots els components són policies infiltrats en l’organització. I que el cap, Diumenge, és qui els va contactar. No cal afegir que Diumenge és el cap de la policia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada