Llei de Policia

Foto El País

Ahir vaig assistir a l’acte d’inauguració de la jornada que l’Associació de caps i comandaments de Policies Locals de Catalunya va organitzar a Mataró. La jornada tenia com a objectiu discutir l’avantprojecte de llei del sistema de policia de Catalunya. Vaig assistir per educació, com acostumo a fer quan se’m convida per part d’alguna entitat o organització. A més vaig ser responsable polític de la Policia Local de Mataró i conec personalment a molts dels caps de policies locals assistents ahir a la jornada. La Policia Local de Mataró és un cos de referència a Catalunya i en els quatre anys que vaig ser-ne regidor ens varen visitar infinitats de responsables polítics i tècnics de les policies locals d’altres ciutats i pobles de Catalunya. Per tant que ningú interpreti la meva presència més enllà de la cortesia obligada. Quan assisteixo, per exemple, a la inauguració d’una jornada d’un sindicat vol dir que estic avalant el que allà s’acabi decidint? Rotundament no. I vaig voler deixar constància en la meva intervenció algunes coses que tinc força clares sobre la llei i el procés d’elaboració. No vaig voler entrar en valoracions sobre el text conegut fins ahir. Ni era el lloc, ni era el moment. Però vaig insistir en tres idees, per a mi bàsiques. La primera és que escometria un gran error si la llei neix prenyada de partidisme polític. Qualsevol llei, evidentment, recull les idees polítiques de la majoria que les impulsa. No hi ha lleis neutres. Però és evident que en un tema com la seguretat ciutadana cal aplegar el màxim consens i fer una llei que serveixi més enllà de les simples conjuntures polítiques. La segona idea és que cal defugir qualsevol temptació corporativista. La llei ha de servir, fonamentalment, als ciutadans i ciutadanes de Catalunya. A la seva seguretat i a la seva llibertat. I la tercera idea té a veure amb l’autonomia local. Volem una llei que serveixi als municipis. Que apliqui el principi de subsidiarietat i que respecte les competències municipals. La seguretat és quelcom que preocupa molt a la ciutadania i que ocupa molt als alcaldes i alcaldesses. Per això volem seguir sent-ne els màxims responsables. I volem que les Juntes de Seguretat presidides per l’alcalde sigui l’àmbit de discussió i decisió de les polítiques de seguretat. Els ciutadans i ciutadanes no entenen d’uniformes. El que volen és viure segurs i que algú, sigui del cos que sigui, aparegui ràpidament quan té un problema. Per això, i respectant les competències pròpies de cada cos –competències que s’han de redefinir- es imprescindible que es doni la màxima coordinació i col·laboració entre les diferents cossos. A Mataró fa temps que practiquem aquesta filosofia i crec modestament que els resultats han estat prou bons.