Foto Quico MeleroEl govern de Catalunya va declarar, el febrer passat, el dia 19 de d'abril com a Dia del Municipi, en resposta a la demanda de les institucions municipalistes catalanes: la FMC i l’AMC. El dia 19 d’abril és una data històrica doncs es commemora la constitució dels ajuntaments democràtics l’any 1979, després de més de 40 anys de dictadura. És per això que a l’Assemblea general de la FMC, celebrada a El Vendrell el passat 3 de març, es va aprovar una resolució -de la que es va donar compte en el passat Ple Municipal del mes d’abril- en la que es proposava als Ajuntaments catalans a organitzar activitats diverses que apropin la democràcia local als ciutadans i ciutadanes. En compliment d’aquest acord avui hem convidat en Manuel Bustos, president de la FMC i alcalde de Sabadell a parlar sobre el paper actual dels Ajuntaments. Per Bustos la qüestió és clara, els ciutadans confien en els governs locals i aquests són part important, en igualtat de condicions, del govern del país. La tesi que ja he explicat algunes vegades sobre subsidiaretat versus subsidiaris.
Avui mateix, el president Maragall, al temps que descarta per aquesta legislatura el debat sobre l’ordenació territorial i pel que sembla ultima una remodelació del govern, ha anunciat l’elaboració d’una Llei de Municipis. Més competències i més recursos pels Ajuntaments. En poc temps podem disposar d’un marc legal absolutament nou que reguli les administracions locals. A nivell estatal l’avantprojecte de Llei Bàsica del govern i l’administració local. A nivell de Catalunya el projecte d’Estatut que inclou un títol sencer sobre els Ajuntaments. I ara la proposta del president Maragall, sobre la que caldrà treballar conjuntament.
Potser comencem a caminar decididament cap a una administració local amb competències i capacitat financera suficient per afrontar amb garanties els reptes que planteja la governança de les nostre ciutats, pobles i vil·les.
En la meva intervenció al Saló de Plens em faig ressò de les paraules d’en Felipe González: “la política es el arte de gobernar el espacio público compartido”. Aquesta afirmació que podria servir per parlar de política internacional o nacional, té encara més sentit quan es parla de política local. Enlloc estan tan ben definits els actors –els ciutadans i les ciutadanes- i els espais –els pobles, vil·les i ciutats -. És a dir els carrers, les places, les escoles, els equipaments esportius i cívics, els teatres, els transports públics… tots aquells llocs i serveis que superen la privacitat i esdevenen comú. La governança d’aquest espai públic compartit cal fer-ho des de dos principis fonamentals: el de la pluralitat i el dels drets i deures. Només amb normes democràtiques consensuades i acceptades socialment podrem governar l’espai públic compartit. La política, i la política local especialment consisteix precisament en fer a partir de la pluralitat d’idees i de la diversitat d’interessos un projecte de ciutat.
Avui mateix, el president Maragall, al temps que descarta per aquesta legislatura el debat sobre l’ordenació territorial i pel que sembla ultima una remodelació del govern, ha anunciat l’elaboració d’una Llei de Municipis. Més competències i més recursos pels Ajuntaments. En poc temps podem disposar d’un marc legal absolutament nou que reguli les administracions locals. A nivell estatal l’avantprojecte de Llei Bàsica del govern i l’administració local. A nivell de Catalunya el projecte d’Estatut que inclou un títol sencer sobre els Ajuntaments. I ara la proposta del president Maragall, sobre la que caldrà treballar conjuntament.
Potser comencem a caminar decididament cap a una administració local amb competències i capacitat financera suficient per afrontar amb garanties els reptes que planteja la governança de les nostre ciutats, pobles i vil·les.
En la meva intervenció al Saló de Plens em faig ressò de les paraules d’en Felipe González: “la política es el arte de gobernar el espacio público compartido”. Aquesta afirmació que podria servir per parlar de política internacional o nacional, té encara més sentit quan es parla de política local. Enlloc estan tan ben definits els actors –els ciutadans i les ciutadanes- i els espais –els pobles, vil·les i ciutats -. És a dir els carrers, les places, les escoles, els equipaments esportius i cívics, els teatres, els transports públics… tots aquells llocs i serveis que superen la privacitat i esdevenen comú. La governança d’aquest espai públic compartit cal fer-ho des de dos principis fonamentals: el de la pluralitat i el dels drets i deures. Només amb normes democràtiques consensuades i acceptades socialment podrem governar l’espai públic compartit. La política, i la política local especialment consisteix precisament en fer a partir de la pluralitat d’idees i de la diversitat d’interessos un projecte de ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada