Acte acadèmic institucional de Sant Jordi al Saló de Plens. Aquest és un acte que fa anys que organitza l’ajuntament conjuntament amb l’Omnium Cultural. Aquesta nit el convidat era en Vicenç Villatoro. La Mercè Colomer –presidenta d’Omnium- l’ha definit com a escriptor, periodista, polític i bon comunicador. Ho ha encertat de ple. Bona conferència d’en Villatoro, que ha mantingut l’atenció del públic durant els quaranta cinc minuts que ha estat parlant, amb un discurs potent i ben articulat.
D’aquelles conferències que m’agraden doncs surts, i així ho he explicat en la meva breu intervenció final, amb més interrogants que quan has entrat.
Coincideixo amb el conferenciant en la doble afirmació que una imatge pot valer més que mil paraules i que una paraula pot valer més que mil imatges. Que les descripcions poden ser més exactes amb una imatge però que els sentiments s’expressen molt millor amb una paraula. O amb mil. Que la quantitat no fa el cas. L’important es trobar el llenguatge adequat per a cada cosa i per a cada moment.
Deia en Villatoro que li costa molt veure una pel·lícula quan abans ha llegit el llibre. La noia que al llibre t’imagines rossa a la pel·lícula és morena. El cas és que l’escriptor no deia res del color dels cabells de la noia. A mi em passa exactament el contrari. Si veig una pel·lícula després no puc llegir el llibre. Em seria impossible rellegir "La plaça del Diamant" sense relacionar la Colometa amb la cara de la Sílvia Munt.
Contra la idea que la paraula retrocedeix davant la imatge la realitat del jovent utilitzant els mòbils per enviar-se sms malgrat les campanyes de les operadores de telefonia mòbil per a que s’enviïn imatges.
I poso l’exemple dels blocs. Mai tanta gent havia escrit tantes coses i les havia donat a conèixer a tanta gent. I que dir de la ràdio?
L’anècdota de la conferència ha estat un comentari d’en Villatoro, no massa afalagador, pel programa concurs a TV3 d’en Salvador Alsius: La caixa sàvia. A poc més d’un metre del conferenciant s’ho mirava, amb cara entre sorpresa i divertida, el primer guanyador del concurs: en Jaume Graupera, regidor de cultura de l’Ajuntament de Mataró. La riallada ha estat col·lectiva.
Al final una reflexió d’en Villatoro sobre la Torre de Babel. Maledicció divina o excusa de monolingües? Monolingües de la seva llengua, es clar!
D’aquelles conferències que m’agraden doncs surts, i així ho he explicat en la meva breu intervenció final, amb més interrogants que quan has entrat.
Coincideixo amb el conferenciant en la doble afirmació que una imatge pot valer més que mil paraules i que una paraula pot valer més que mil imatges. Que les descripcions poden ser més exactes amb una imatge però que els sentiments s’expressen molt millor amb una paraula. O amb mil. Que la quantitat no fa el cas. L’important es trobar el llenguatge adequat per a cada cosa i per a cada moment.
Deia en Villatoro que li costa molt veure una pel·lícula quan abans ha llegit el llibre. La noia que al llibre t’imagines rossa a la pel·lícula és morena. El cas és que l’escriptor no deia res del color dels cabells de la noia. A mi em passa exactament el contrari. Si veig una pel·lícula després no puc llegir el llibre. Em seria impossible rellegir "La plaça del Diamant" sense relacionar la Colometa amb la cara de la Sílvia Munt.
Contra la idea que la paraula retrocedeix davant la imatge la realitat del jovent utilitzant els mòbils per enviar-se sms malgrat les campanyes de les operadores de telefonia mòbil per a que s’enviïn imatges.
I poso l’exemple dels blocs. Mai tanta gent havia escrit tantes coses i les havia donat a conèixer a tanta gent. I que dir de la ràdio?
L’anècdota de la conferència ha estat un comentari d’en Villatoro, no massa afalagador, pel programa concurs a TV3 d’en Salvador Alsius: La caixa sàvia. A poc més d’un metre del conferenciant s’ho mirava, amb cara entre sorpresa i divertida, el primer guanyador del concurs: en Jaume Graupera, regidor de cultura de l’Ajuntament de Mataró. La riallada ha estat col·lectiva.
Al final una reflexió d’en Villatoro sobre la Torre de Babel. Maledicció divina o excusa de monolingües? Monolingües de la seva llengua, es clar!
Un acte d'entre els de més de quaranta del programa que el Patronat de Cultura ha preparat per aquest Sant Jordi. Com per dubtar la capitalitat cultural de Mataró. Qui ho havia d'entendre ja ho ha entès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada