Sembla un horari escolar però no ho és. Són actes als que vaig assistir-hi el dissabte passat. Actes amb escolars.
Al matí faig la cloenda al concurs "Fem matemàtiques". Aquest és un concurs on alumnes de sisè de primària, i primer i segon d’ESO han de resoldre diverses qüestions matemàtiques. És una de les fases del concurs que organitza a nivell nacional la Federació d’Entitats per l’Ensenyament de les Matemàtiques de Catalunya". Al Maresme l’entitat organitzadora –de la que sóc soci "passiu" fa bastants anys- té un nom prou suggeridor: APaMMs. He donat classes de matemàtiques a alumnes d’aquestes edats durant molts anys. És una edat on els alumnes, una mica més aviat les noies, desenvolupen el pensament abstracte i per tant pots començar a plantejar qüestions complexes i més enllà de l’aplicació mecànica dels algoritmes. ¿Són avorrides les matemàtiques o les fem avorrides, pregunto als nois i noies que omplen a vessar la sala d’actes de l’escola universitària politècnica? És clar que pregunto a alumnes convençuts. Si són tan aborrides com s’explica un fenonem com els "sudokus"? Pot ser les fem aborrides a l’escola? També és clar que ho pregunto a mestres dels que disfruten ensenyant matemàtiques. Aprofito l’acte per proposar la celebració a Mataró de la fase final del concurs del curs vinent.
Al matí enderiats dels nombres i a la tarda enderiats de les paraules. Acte d’entrega de premis del concurs d’Òmnium cultural per a escolars. Tornem a fer-ho al Saló de Plens després de l’edició de l’any passat que es va fer al Foment amb motiu de la XXV edició. El llibret que s’entrega als assistents recull els treballs guanyadors. Segurament el jurat no h ha tingut gens fàcil per triar entre els 639 treballs presentats al concurs. Hi ha contes, relats curts, poemes. D’entre tots trio un que m’ha agradat molt. És un relat curt de la Noemí Corto i es titula Mirades. Un parell de fragments: " Les mirades no es presten, es regalen. Les mirades no moren, maten. Les mirades no es busquen, es troben". "Mirades que tenen gust de caramel, la mirada d’un nen que demana a la seva mare una llaminadura en el col·legi". Us recomano la seva lectura. Millor literatura que alguns dels llibres mediàtics que han aparegut com bolets aquest Sant Jordi. Em plau llegir la crònica d’aquest acte, i el de l’any passat, que fa en Joan Safont al seu blog. Per cert, Sant Jordi millor laborable. Deu ser que sóc mestre i polític.
Al matí faig la cloenda al concurs "Fem matemàtiques". Aquest és un concurs on alumnes de sisè de primària, i primer i segon d’ESO han de resoldre diverses qüestions matemàtiques. És una de les fases del concurs que organitza a nivell nacional la Federació d’Entitats per l’Ensenyament de les Matemàtiques de Catalunya". Al Maresme l’entitat organitzadora –de la que sóc soci "passiu" fa bastants anys- té un nom prou suggeridor: APaMMs. He donat classes de matemàtiques a alumnes d’aquestes edats durant molts anys. És una edat on els alumnes, una mica més aviat les noies, desenvolupen el pensament abstracte i per tant pots començar a plantejar qüestions complexes i més enllà de l’aplicació mecànica dels algoritmes. ¿Són avorrides les matemàtiques o les fem avorrides, pregunto als nois i noies que omplen a vessar la sala d’actes de l’escola universitària politècnica? És clar que pregunto a alumnes convençuts. Si són tan aborrides com s’explica un fenonem com els "sudokus"? Pot ser les fem aborrides a l’escola? També és clar que ho pregunto a mestres dels que disfruten ensenyant matemàtiques. Aprofito l’acte per proposar la celebració a Mataró de la fase final del concurs del curs vinent.
Al matí enderiats dels nombres i a la tarda enderiats de les paraules. Acte d’entrega de premis del concurs d’Òmnium cultural per a escolars. Tornem a fer-ho al Saló de Plens després de l’edició de l’any passat que es va fer al Foment amb motiu de la XXV edició. El llibret que s’entrega als assistents recull els treballs guanyadors. Segurament el jurat no h ha tingut gens fàcil per triar entre els 639 treballs presentats al concurs. Hi ha contes, relats curts, poemes. D’entre tots trio un que m’ha agradat molt. És un relat curt de la Noemí Corto i es titula Mirades. Un parell de fragments: " Les mirades no es presten, es regalen. Les mirades no moren, maten. Les mirades no es busquen, es troben". "Mirades que tenen gust de caramel, la mirada d’un nen que demana a la seva mare una llaminadura en el col·legi". Us recomano la seva lectura. Millor literatura que alguns dels llibres mediàtics que han aparegut com bolets aquest Sant Jordi. Em plau llegir la crònica d’aquest acte, i el de l’any passat, que fa en Joan Safont al seu blog. Per cert, Sant Jordi millor laborable. Deu ser que sóc mestre i polític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada