Manllevo el títol d’aquest post d’un article de l’Almudena Grandes publicat a El País del dissabte 25 de març. De fet, aquest dies, són nombrosos els articles entorn al 75è aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola. A més del ja citat de Almudena Grandes recomanaria un article de Santos Julià: De fiesta popular a rebelión militar. També Gabriel Jakson ha escrit sobre el tema: El reconocimiento del pasado trágico. I Manuel Ramírez: Los partidos en la República, un modelo a no imitar. Hi ha prou coneixement i opinió contrastada en aquests articles com per haver de fer cap comentari al marge.
Del tema també es parla aquests dies a Mataró. El Ple de l’Ajuntament de Mataró va aprovar, dijous passat, i amb els vots del PSC, d’ICV-EUiA i d’ERC una proposta de resolució per homenatjar el 75è aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola. M'hauria agradat molt que aquest acord s'hagués pres per unanimitat doncs no és un acord contra ningú ni pretèn reobrir cap ferida. El Ple va decidir que la bandera republicana onejarà a Mataró el proper 14 d’abril. I ho farà a la porta de l’Ajuntament. En un pal que es col·locarà expressament. Sense substituir cap dels símbols constitucionals vigents. La legitimitat republicana no pot substituir la legitimitat democràtica de la que ens hem dotat els ciutadans i ciutadanes d’aquest país. Només volem recordar i homenatjar els homes i dones que cregueren en un règim polític de llibertats i progrés. Amb les misèries pròpies dels homes i de les dones, però també amb la grandesa d’esperit que demostraren tants milers i milers d’il·lusionats ciutadans i ciutadanes que ompliren els carrers i places de Catalunya i d’Espanya en un esclat popular d’alegria. Setanta cinc anys després, i lluny de discursos tronats sobre banderes, divendres la bandera tricolor ens voldrà recordar que els vells ideals de llibertat, igualtat i fraternitat són plenament vigents. I que fa setanta cinc anys foren molts i moltes qui cregueren que amb la República ho podrien aconseguir. Res més que això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada