Referèndum o matrioshka?

Opinions per a tots els gustos sobre la decisió –o millor dir indecisió?- d’Esquerra Republicana de Catalunya sobre el referèndum de l’Estatut. Algunes interessants reflexions com les que fa En Josep M. Calvet a La Vanguardia. La seva tesi es fonamenta en la necessitat, per tirar endavant l’Estatut, que els vots afirmatius siguin majoritaris davant la suma dels vots negatius i dels vots en blanc. Els vots nuls no es comptabilitzen i per tant no poden sumar. Dona per tant per suposat que ERC vol que l’Estatut surti endavant. Sense el seu vot però endavant. Sembla com si algú hagués interpretat que per allò de les mans netes el millor era no treure-les de les butxaques i deixar que d’altres s’arremanguin per l’Estatut. Els hi avanço que m’apunto voluntari i amb entusiasme a arremangar-me per tirar endavant aquest Estatut.
Clar que això només és una lectura d’un dels posicionaments del partit d’en Carod. Perquè el vot negatiu que propugnen les joventuts del partit si que sumen amb els negatius del PP. No seré pas jo qui digui que el no del PP és el mateix no que el de les JERC. El problema serà com diferenciar-los. Si qualsevol nit electoral, amb paperetes clares i definides, les interpretacions dels resultats acostumen a ser un espectacle patètic no vull ni imaginar-me com serà la nit del referèndum quan s’intenti capitalitzar el vot del no. Al PP ho tenen clar i en Piqué serà l’elegit per fer-ho. A Esquerra caldrà veure qui assumeix aquest paper. En Carretero?. En Ridao? O tampoc es posaran d’acord?. Més o menys passarà amb el vot en blanc. Ho explica en Sergi Pàmies a El País. I d’entrada ja reivindica que ningú s’apoderi del seu vot, habitualment, en blanc.
Molt més contundent es mostra en Lluís Foix en el seu blog: "La hora es grande pero los hombres son pequeños. Lo decía Churchill cuando advertía de los peligros que se ceñían sobre Inglaterra después del Pacto de Munich de 1938. Esquerra tiene toda la legitimidad democrática, limpiamente ganada. Pero sus hombres no han estado a la altura de las circunstancias en unos tiempos en los que se podían convertir en un partido de gobierno. Se han quedado en la imaginación, en lo pequeño, en los límites de un partido que decide los grandes temas de forma más o menos asamblearia. Han pensado más en Esquerra que en Cataluña. Atisbo que esta actitud un tanto frívola tendrá un precio."
Parlava ahir en Carod Rovira de la legitimitat de les opcions triades per Esquerra. No els hi discutiré la legitimitat. Suposo, però, que tampoc discutirà la legitimitat dels qui votarem sí amb entusiasme. Repeteixo lo de l’entusiasme doncs en Carod ja havia decidit l’altre dia sobre el meu grau d'entusiame a l'hora de votar afirmativament l'Estatut.
I si, com diu en Saül Gordillo, es tracta d’emetre un missatge de rebuig, malestar i indignació, aleshores ens trobem davant un referèndum matrioshka. Ja sabeu, aquelles nines russes que dins tenen més nines russes, cada vegada més petites. I aleshores em puc preguntar si el que pretén es fer un referèndum dins d’un altre referèndum? O encara hi ha més referèndums dins del referèndums del referèndum? Perdoneu el joc de paraules. No serà que la última nina ha de servir per clarificar qui mana dins d’Esquerra? Com diuen alguns analistes, que no confonguin la seva militància amb el seu electorat. Fer això acostuma a acabar malament i al final sempre es demostra que els vots només tenen un propietari: els ciutadans i les ciutadanes.