Foto Quico Melero
Acte del PSC –el tercer d’aquesta setmana- a can Paluet per parlar del futur de la industrialització a Espanya. Amb en Manuel Mas i en Joan Trullén. En Mas des de la seva condició de portaveu de la comissió de comerç i turisme del Congrés dels Diputats i en Joan Trullén des del seu càrrec de Secretari General d’Indústria del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.
Presenta en Manuel Mas que vol posar èmfasi en el que ell anomena "doctrina Trullén": qualsevol sector econòmic pot tenir èxit sempre que incorpori les imprescindibles innovacions tecnològiques.
En Trullén és un home de tracte molt afable, que ja ha visitat altres vegades Mataró. Professor universitari i amb coneixements econòmics extraordinaris. I amb discurs molt potent. Al llarg de la xerrada, que comença amb puntualitat britànica a quarts de vuit, desenvolupa la seva tesi sobre les fortaleses i amenaces de la indústria espanyola. Per començar, i segurament per desmuntar tòpics d’aquells que a base de repetir-se acaben convertint-se en veritats goebbelianes, afirma rotundament que la capacitat de l’economia espanyola es sustenta fonamentalment en el sector industrial. Ni turisme, ni construcció, el motor és la indústria. I que aquesta fortalesa industrial bé donada per la capacitat exportadora. El vuitanta per cent de les nostres exportacions es deuen als sectors industrials. I aquestes exportacions ja representen en 2% del comerç mundial. En 25 anys el canvi ha estat radical i s’ha passat d’un 0’8% al 2% actual.
No amaga la realitat que el creixement s’ha donat fonamentalment per dos motius. Per un costat els baixos costos del treball i dels capitals els darrers anys. I per l’altre un entorn econòmic més favorable a partir de la integració a Europa.
Alerta, però, que cal canviar algunes coses. Augmenta la nostra capacitat productiva però no la productivitat. I apunta com a causes principals de la baixa productivitat mancances importants en la innovació i el desenvolupament tecnològic del teixit empresarial del país.
Fa la diagnosi i explica les mesures que des del ministeri s’estan impulsant per incentivar el trànsit de les nostres empreses cap a noves formes de producció. Ens convida a visitar la web del ministeri on s’expliquen tots els programes existents en aquest àmbit. L’esforç econòmic que s’està fent és d’una magnitud extraordinària i es pretén passar de 1.800 milions d’euros destinats al pla de finançament empresarial a més de 8.000 milions en quatre anys.
Trullén ha defensat sempre el concepte de Barcelona com a metròpoli econòmica policèntrica i per tant la existència de districtes industrials. Mataró és d’aquests districtes industrials amb la existència d’un "cluster" d’empreses que fan innovació i incorporen noves tecnologies. Aquest concepte comença a fer forat internacionalment i la comissió europea contemplarà les agrupacions d’empreses innovadores de manera preferent en els seus programes.
El debat posterior és intens entorn al futur econòmic amb especial atenció a la formació i als programes de I+D. L’aposta del govern es rotunda. Passar del 1’7% del PIB destinat a I+D al 2% en quatre anys. I desenvolupar programes de suport a les empreses amb deduccions fiscals, ajuts directes i desgravacions de les quotes socials (fins al 40%) del personal investigador. Treballar conjuntament els ministeris d’Indústria, Economia i Educació en aquests programes i suport a la creació de plataformes investigadores i de clusters d’empreses.
Per acabar un missatge clar: el futur està obert i dependrà de nosaltres guanyar-lo. I una constatació: a Mataró estem treballant en les línies de la "doctrina Trullén".
Presenta en Manuel Mas que vol posar èmfasi en el que ell anomena "doctrina Trullén": qualsevol sector econòmic pot tenir èxit sempre que incorpori les imprescindibles innovacions tecnològiques.
En Trullén és un home de tracte molt afable, que ja ha visitat altres vegades Mataró. Professor universitari i amb coneixements econòmics extraordinaris. I amb discurs molt potent. Al llarg de la xerrada, que comença amb puntualitat britànica a quarts de vuit, desenvolupa la seva tesi sobre les fortaleses i amenaces de la indústria espanyola. Per començar, i segurament per desmuntar tòpics d’aquells que a base de repetir-se acaben convertint-se en veritats goebbelianes, afirma rotundament que la capacitat de l’economia espanyola es sustenta fonamentalment en el sector industrial. Ni turisme, ni construcció, el motor és la indústria. I que aquesta fortalesa industrial bé donada per la capacitat exportadora. El vuitanta per cent de les nostres exportacions es deuen als sectors industrials. I aquestes exportacions ja representen en 2% del comerç mundial. En 25 anys el canvi ha estat radical i s’ha passat d’un 0’8% al 2% actual.
No amaga la realitat que el creixement s’ha donat fonamentalment per dos motius. Per un costat els baixos costos del treball i dels capitals els darrers anys. I per l’altre un entorn econòmic més favorable a partir de la integració a Europa.
Alerta, però, que cal canviar algunes coses. Augmenta la nostra capacitat productiva però no la productivitat. I apunta com a causes principals de la baixa productivitat mancances importants en la innovació i el desenvolupament tecnològic del teixit empresarial del país.
Fa la diagnosi i explica les mesures que des del ministeri s’estan impulsant per incentivar el trànsit de les nostres empreses cap a noves formes de producció. Ens convida a visitar la web del ministeri on s’expliquen tots els programes existents en aquest àmbit. L’esforç econòmic que s’està fent és d’una magnitud extraordinària i es pretén passar de 1.800 milions d’euros destinats al pla de finançament empresarial a més de 8.000 milions en quatre anys.
Trullén ha defensat sempre el concepte de Barcelona com a metròpoli econòmica policèntrica i per tant la existència de districtes industrials. Mataró és d’aquests districtes industrials amb la existència d’un "cluster" d’empreses que fan innovació i incorporen noves tecnologies. Aquest concepte comença a fer forat internacionalment i la comissió europea contemplarà les agrupacions d’empreses innovadores de manera preferent en els seus programes.
El debat posterior és intens entorn al futur econòmic amb especial atenció a la formació i als programes de I+D. L’aposta del govern es rotunda. Passar del 1’7% del PIB destinat a I+D al 2% en quatre anys. I desenvolupar programes de suport a les empreses amb deduccions fiscals, ajuts directes i desgravacions de les quotes socials (fins al 40%) del personal investigador. Treballar conjuntament els ministeris d’Indústria, Economia i Educació en aquests programes i suport a la creació de plataformes investigadores i de clusters d’empreses.
Per acabar un missatge clar: el futur està obert i dependrà de nosaltres guanyar-lo. I una constatació: a Mataró estem treballant en les línies de la "doctrina Trullén".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada