Foto El País
Ve forta la premsa aquest diumenge. Sort que tenim dos dies per llegir. Notícies, articles i entrevistes suficients per alimentar converses i blogs de tot tipus. Faig la meva selecció personal.
A El País destaca amb llum pròpia l’entrevista a en Rajoy. Res de nou que no sabéssim. Instal·lat, o potser segrestat pel trio Aznar, Zaplana i Acebes- en el catastrofisme de la fi del món repassa, d’una forma molt peculiar, els temes de l’actualitat política espanyola. Evidentment l’Estatut, el tripartit català i en Zapatero com a paradigmes de tots els mals. De tota l’entrevista, em quedo amb una frase, sinó la digués qui la diu, absolutament òbvia: "Para ganar las elecciones se necesitan dos cosas: primero, que el Gobierno no lo haga bien, segundo, que el que està en la oposición y pueda ser alternativa genere confianza y tenga credibilidad". Exactament el que vàrem pensar la majoria dels espanyols el 14 de març del 2004. Si haguéssim de fer cas a l’enquesta que publica El Periódico avui cap de les dues condicions es donarien en aquest moment i el govern Zapatero apareix sòlid i enfortit. Continua l'embolic d'ERC entorn l'Estatut. L'entrevista a en Joan Puigcercós que publica l'Avui no fa més que confirmar la meva teoria sobre el referèndum matrioshka.
També en clau d’actualitat política dos articles a destacar a El País. El primer, d’en Javier Pradera de títol prou contundent: "Iniciativa filibustera", reflexiona sobre la proposta no de llei del PP de celebrar un referèndum estatal pel tema de l’Estatut català. El segon, d’en Josep Ramoneda i titulat "Enterrar antes de morir", situant a Montilla com a home clau en el futur del tripartit.
Editorialitza El Periódico sobre un tema que està passant molt desapercebut per la blogesfera: la vaga dels metges de la sanitat pública catalana. I inclou una entrevista a la Marina Geli prou aclaridora del posicionament de la consellera. Què com sempre demostra la seva valentia i la solidesa dels seus plantejaments: "Sí. Ens falten més metges i més ben pagats. Ho hem dit des del primer dia. En els últims 20 anys, un 80% dels metges han passat a ser assalariats d'un sistema públic afectat per una insuficiència financera que vam posar sobre la taula a l'arribar al Govern. Sempre hem dit que s'havia de frenar la factura farmacèutica per apujar el sou dels metges, i això ha millorat."."Crec que l'element més important és l'augment de la demanda assistencial als hospitals i ambulatoris, i la falta de personal. Jo no sé què va passar entre el 1995 i el 2005: el país va augmentar en un milió de persones i ningú no hi va fer res. L'anterior Govern es va dedicar a mirar-s'ho des de lluny. Pagarem molt cara la falta de previsió sanitària de CiU.".
En clau econòmica l’article de Lucía Abellán a El País: "Más I+D para frenar la precariedad". Ho diu Cándido Méndez: "La inversión tecnológica del Gobierno y la LOE van en la buena dirección. Habría que intensificar esas medidas. También haría falta el compromiso de las empresas para dotarse de mayor autonomía tecnológica". Més o menys el que ens deia el divendres en Joan Trullén a Mataró.
I encara queda teca per estona. El tancament de la central nuclear de Zurita amb opinions per tots els gustos i la necessitat, que es va imposant, d’obrir el debat energètic a fons. El posicionament valent de l’abat de Montserrat a favor de l’Estatut que contrasta amb el de l’església diocesana. L’entrevista, a El País, a Leonardo Boff.
A El País destaca amb llum pròpia l’entrevista a en Rajoy. Res de nou que no sabéssim. Instal·lat, o potser segrestat pel trio Aznar, Zaplana i Acebes- en el catastrofisme de la fi del món repassa, d’una forma molt peculiar, els temes de l’actualitat política espanyola. Evidentment l’Estatut, el tripartit català i en Zapatero com a paradigmes de tots els mals. De tota l’entrevista, em quedo amb una frase, sinó la digués qui la diu, absolutament òbvia: "Para ganar las elecciones se necesitan dos cosas: primero, que el Gobierno no lo haga bien, segundo, que el que està en la oposición y pueda ser alternativa genere confianza y tenga credibilidad". Exactament el que vàrem pensar la majoria dels espanyols el 14 de març del 2004. Si haguéssim de fer cas a l’enquesta que publica El Periódico avui cap de les dues condicions es donarien en aquest moment i el govern Zapatero apareix sòlid i enfortit. Continua l'embolic d'ERC entorn l'Estatut. L'entrevista a en Joan Puigcercós que publica l'Avui no fa més que confirmar la meva teoria sobre el referèndum matrioshka.
També en clau d’actualitat política dos articles a destacar a El País. El primer, d’en Javier Pradera de títol prou contundent: "Iniciativa filibustera", reflexiona sobre la proposta no de llei del PP de celebrar un referèndum estatal pel tema de l’Estatut català. El segon, d’en Josep Ramoneda i titulat "Enterrar antes de morir", situant a Montilla com a home clau en el futur del tripartit.
Editorialitza El Periódico sobre un tema que està passant molt desapercebut per la blogesfera: la vaga dels metges de la sanitat pública catalana. I inclou una entrevista a la Marina Geli prou aclaridora del posicionament de la consellera. Què com sempre demostra la seva valentia i la solidesa dels seus plantejaments: "Sí. Ens falten més metges i més ben pagats. Ho hem dit des del primer dia. En els últims 20 anys, un 80% dels metges han passat a ser assalariats d'un sistema públic afectat per una insuficiència financera que vam posar sobre la taula a l'arribar al Govern. Sempre hem dit que s'havia de frenar la factura farmacèutica per apujar el sou dels metges, i això ha millorat."."Crec que l'element més important és l'augment de la demanda assistencial als hospitals i ambulatoris, i la falta de personal. Jo no sé què va passar entre el 1995 i el 2005: el país va augmentar en un milió de persones i ningú no hi va fer res. L'anterior Govern es va dedicar a mirar-s'ho des de lluny. Pagarem molt cara la falta de previsió sanitària de CiU.".
En clau econòmica l’article de Lucía Abellán a El País: "Más I+D para frenar la precariedad". Ho diu Cándido Méndez: "La inversión tecnológica del Gobierno y la LOE van en la buena dirección. Habría que intensificar esas medidas. También haría falta el compromiso de las empresas para dotarse de mayor autonomía tecnológica". Més o menys el que ens deia el divendres en Joan Trullén a Mataró.
I encara queda teca per estona. El tancament de la central nuclear de Zurita amb opinions per tots els gustos i la necessitat, que es va imposant, d’obrir el debat energètic a fons. El posicionament valent de l’abat de Montserrat a favor de l’Estatut que contrasta amb el de l’església diocesana. L’entrevista, a El País, a Leonardo Boff.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada