Dels sentiments i la política

Avui podria postejar sobre moltes coses. El Consell Nacional del PSC d’ahir al matí, la jornada de portes ofertes de les mesquites de Mataró i la bona feina que va fer amb aquest tema la Consol Prados, del premis GIMM amb la presència de gent molt mediàtica. O de la Romeria del Rocío. I també de la situació política al país amb el referèndum de l’Estatut de rerafons. D’alguns d’aquests temes ja postejaré durant la setmana. Avui vull fer-ho sobre el Congrés de la JSC de Mataró del divendres.
En parlen alguns bloggers. En Bassas, en Naya, l’Eulàlia Mas, en Víctor Martínez. Dues opinions unànimes. La bona feina feta per en Xesco Gomar i la confiança en la capacitat de treball i la intel·ligència d’en Javier Naya.
Opinions que comparteixo. En Xesco és una persona d’una honestedat inqüestionable. Treballador incansable, dels que, com deia ell mateix, no li cauen el anells per fer qualsevol feina que li demanin els companys. Li vaig recordar ahir una frase que va dir en alguna ocasió: “ a l’hora dels càrrecs, els meus companys passen al davant meu”. Se'n va de primer secretari per voluntat pròpia. I això és tota una lliçó pels més grans. I se’n va dient una altre frase que vull fer meva: “aquí es ve a aprendre”. Gràcies Xesco per la teva generositat, la teva entrega, el teu exemple, i el que per mi és més important: la teva amistat.
En Javi Naya és l’home tranquil, callat, que mira, escolta i quan parla la clava. Sap qui és, quins són els seus orígens i quin és el seu compromís polític. I és un home de paraula.
En el seu discurs d’ahir em va sorprendre quan va parlar del mateix que jo volia parlar. Va parlar dels sentiments. I en política no és una paraula corrent. Parlem d’ideals, de bona gestió, de drets, de lluita, alguns fins i tot parlen d’essències pàtries. Parlem dels problemes dels ciutadans, massa vegades parlem dels problemes dels polítics, parlem –sempre malament dels opositors -, però gaire bé mai parlem dels sentiment. Per això vaig voler parlar dels sentiments i la política al joves socialistes de Mataró. Del sentiment com a expressió noble que sorgeix del fons de les persones, dels sentiments universals que cerquen la felicitat. La pròpia i la dels que ens envolten. Del dret a ser feliç. I del compromís de treballar per la felicitat dels humans. Del sentiment d’amistat que et permet treballar colze a colze amb companys i companyes que tenen opinions propis i no sempre coincidents. El sentiment de ser treballadors i fills de treballadors que ens obliga a lluitar per millorar les condicions de la nostra gent. O sigui les condicions de la majoria de la gent. Dels vells ideals de llibertat, igualtat i fraternitat convertits també en sentiments. Omplint l’acció política i la de govern d’eficàcia i eficiència però també de sentiments. Com a referents del que som. Del que són: joves i socialistes.