Un sí radical i convençut

L'acudit d'en Kap a La Vanguardia no deixa de ser un acudit. És a dir una forma exagerada i divertida d'explicar la realitat. He dit altres vegades, malgrat que a l'hora del recompte del dia 18 de juny les paperetes del “no” d'Esquerra seran idèntiques a les paperetes del “no” del PP, que les raons d'uns i d'altres són diferents. Cada dia que passa em ratifico en la meva idea del referèmdum matrioshka d'Esquerra. Llegiu sinó l'article de l'Iñaki Ellakuría a La Vanguardia d'avui. Del PP, diguin el que diguin i es posin com es posin, tots sabem les raons profundes del seu “no”. La concepció uniformista d'Espanya, la derrota encara no païda del 14 de març del 2004 i l'atac frontal al president Zapatero.
Ara que ja sabem qui són els del “no” i les seves raons, caldrà començar a parlar del “sí”. I de les raons del “sí”. Llegint un parell d'articles a La Vanguardia d'avui -semblo abonat a aquest diari- també el “sí” fa pensar. L'article d'en Francesc-Marc Álvaro planteja dues classes de “sí”. Recomana a CiU que es posi les piles i no deixi el monopoli del “sí” pel PSC. "Un sí flojo nos deja a la intemperie". I tant, a mans del PP que l'utilitzarà contra Catalunya i a mans dels que aquests dies miren cap a Montenegro. Per cert no us perdeu l'article de l'Enric Juliana d'avui, què hi farem, també a La Vanguardia: “En las gargantas de Kotor”. En Miquel Roca també ho té clar. Un altre article per intentar entendre les raons del “sí” és el d’en Xavier Rubert de Ventòs. Caigut del cavall a les portes de Damasc i amb la fe del neoconvers diu que el seu “sí” serà radical. “¿Será que algunos votaran en contra del Estatut porque prefieren seguir quejándose o soñando con una independencia de película?”. Ves per on un independentista de darrera hora votant com la sociovergència! O com els hi agrada dir ara a alguns, votant com l’establishment!. Fa una certa gràcia aquest aire d’alternatiu d’en Carod!
Si per Francesc-Marc Álvaro molts votants del “no” ho fan convençuts que altres ja farem la feina de votar “sí”, per Rubert de Ventós el “sí” aplana el camí cap a la independència. Més pragmatisme impossible. Encara que alegra veure que l’estratègia substitueix la tàctica del regat curt que caracteritza en aquest debat els independentistes. Ja ho diu el mateix Rubert de Ventós: “yo creo que la gente vota por distintas razones: por convicción, por piedad, a sentimiento, corporativo, resentido, piadoso, cándido o somiatruites”. Doncs sí, apunti’m al piló dels convençuts!
Tot plegat, i com diu en Juliana al seu article, caldrà veure qui guanya el concurs de català murri de l’any. De moment, el premi a la gosadia política el guanya de carrer en Rodríguez Zapatero.