Foto ElPaís.es
En castellà dirien “vivir para ver”. És el que he pensat avui llegint les cròniques dels diaris de la intervenció de la secretària de política autonòmica del Partit Popular, Soraya Sáenz de Santamaría, a Tribuna Barcelona ahir dimarts.
Pel que llegeixo la diputada popular va desenvolupar dues línies conceptuals bàsiques per sostenir la seva tesi central sobre la “deslleialtat institucional de les autonomies”. Evidentment l’Estatut com a dimoni gros. Fins aquí cap novetat. El que sorprèn és que alguns dels arguments utilitzats xoquen frontalment contra la campanya engegada fa mesos pel Partit Popular contra l’Estatut de Catalunya. Em refereixo fonamentalment a la seva afirmació sobre el finançament. Diu Sáenz de Santamaría que aquesta millora, un dels objectius bàsics de la reforma de l’Estatut, no està garantida pel text aprovat a les Corts Generals. Mala memòria o es que no es parlen entre ells? Perquè aleshores com queda Javier Arenas amb les seves frases? “La propuesta de Cataluña supondrá un coste de miles de millones de euros para Andalucía y Chaves lo sabe, ya que lo que el sistema catalán plantea es trincar toda la tela de golpe y después, a ver lo que suelto poco a poco”. Javier Arenas (11-10-2005). O el president de La Rioja, Pedro Sanz? “Supone una amenaza. Tenemos que ir a defender nuestro puchero y nuestras alubias”.Pedro Sanz (22-10-2005). Sembla com si Sáenz de Santamaría volgués convèncer als de l'altra partit del "no". Sobre aquest tema del finançament us recomano el post d'en Donaire al seu blog,
Tampoc l’altre línia argumental sembla massa convincent. Porta també mesos el PP insistint en la presumible inconstitucionalitat de l’Estatut. Com que no hi ha possibilitat de recurs previ, la dirigent popular va anunciar que el Tribunal Constitucional tindrà que pronunciar-se sobre aquesta reforma estatutària perquè el PP s’encarregarà de plantejar-ho després del referèndum. Com que mai ningú planteja un recurs contra una llei derrotada, el que va fer ahir Sáenz de Santamaría va ser anunciar el triomf del “sí” i la derrota del “no”. I la cirereta del pastís la va posar quan va dir en tessitura bíblica: “Ja n’hi ha prou amb prendre el nom de Catalunya en va”. Doncs sí senyora, i el d’Espanya també!
“España se enfrenta a un riesgo real de fractura nacional. Esta semana probablemente se den los pasos decisivos para un cambio de régimen”. José María Aznar (18-12- 2003).
Pel que llegeixo la diputada popular va desenvolupar dues línies conceptuals bàsiques per sostenir la seva tesi central sobre la “deslleialtat institucional de les autonomies”. Evidentment l’Estatut com a dimoni gros. Fins aquí cap novetat. El que sorprèn és que alguns dels arguments utilitzats xoquen frontalment contra la campanya engegada fa mesos pel Partit Popular contra l’Estatut de Catalunya. Em refereixo fonamentalment a la seva afirmació sobre el finançament. Diu Sáenz de Santamaría que aquesta millora, un dels objectius bàsics de la reforma de l’Estatut, no està garantida pel text aprovat a les Corts Generals. Mala memòria o es que no es parlen entre ells? Perquè aleshores com queda Javier Arenas amb les seves frases? “La propuesta de Cataluña supondrá un coste de miles de millones de euros para Andalucía y Chaves lo sabe, ya que lo que el sistema catalán plantea es trincar toda la tela de golpe y después, a ver lo que suelto poco a poco”. Javier Arenas (11-10-2005). O el president de La Rioja, Pedro Sanz? “Supone una amenaza. Tenemos que ir a defender nuestro puchero y nuestras alubias”.Pedro Sanz (22-10-2005). Sembla com si Sáenz de Santamaría volgués convèncer als de l'altra partit del "no". Sobre aquest tema del finançament us recomano el post d'en Donaire al seu blog,
Tampoc l’altre línia argumental sembla massa convincent. Porta també mesos el PP insistint en la presumible inconstitucionalitat de l’Estatut. Com que no hi ha possibilitat de recurs previ, la dirigent popular va anunciar que el Tribunal Constitucional tindrà que pronunciar-se sobre aquesta reforma estatutària perquè el PP s’encarregarà de plantejar-ho després del referèndum. Com que mai ningú planteja un recurs contra una llei derrotada, el que va fer ahir Sáenz de Santamaría va ser anunciar el triomf del “sí” i la derrota del “no”. I la cirereta del pastís la va posar quan va dir en tessitura bíblica: “Ja n’hi ha prou amb prendre el nom de Catalunya en va”. Doncs sí senyora, i el d’Espanya també!
“España se enfrenta a un riesgo real de fractura nacional. Esta semana probablemente se den los pasos decisivos para un cambio de régimen”. José María Aznar (18-12- 2003).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada