header-photo

Petita crònica de tres actes


Foto Sara González
Mentre la roda de la política nacional gira infernalment ràpida, la política local tampoc para. Però molt més agraïda. Projectes que es van acabant, projectes que s’inicien i nous projectes que es posen sobre la taula. La feina no afluixa perquè la ciutat no afluixa. De totes les coses d’aquests dies en voldria destacar tres actes públics amb ciutadanes i ciutadans ben diversos.
El diumenge al matí assisteixo a l’acte de lliurament dels premis GIMM. Ho explica l'Oriol Batista al seu blog. Un acte emotiu que serveix per reconèixer el treball de les institucions, les empreses, els mitjans de comunicació que s’han destacat pel seu treball a favor de les persones amb discapacitat física. Aprofito l’acte per a marcar noves fites en les polítiques municipals de suport als discapacitats. El Pla d’accessibilitat, els pisos adaptats del carrer Núñez de Balboa, els projectes de quioscs del Parc i l’Agenda de Solidaritat Local. Cansat dels “ja n’hi ha prou” reclamo el geni mataroní per reclamar el “no n’hi ha prou”. Mai ‘hi ha prou quan es tracta de la justícia i la igualtat. Aquest any el premi a la persona, que s’atorga per votació popular, ha recaigut en la Manuela de Madre i és gairebé el primer acte públic de la Carme Figueras com a consellera de Benestar i Família.
Amb la Manuela i altres companys pugem al Parc Forestal per visitar la Romeria del Rocío. Casetes, sevillanes, fino, pernil, … i sobretot bons amics andalusos. És un ambient en el que em trobo còmode. La gent és amable i té ganes de passar-s’ho bé. Visita a les entitats, un bon dinar i una llarga sobretaula compartida amb amics a la Casa de Andalucía. Fent-la petar fins que gairebé el sol ponent daura les fulles dels pins. I com sempre una llarga llista de coses que caldrà enfilar el dilluns. Demandes dels ciutadans, alguna reivindicació justa i una reflexió a fer sobre el futur de la mateixa Romeria.
I el dilluns a la tarda acte al Saló de Plens. Lliurament dels diplomes de la VI Mostra de Teatre Juvenil. Els sis instituts públics de la ciutat, amb la col·laboració de l’aula de teatre del Patronat Municipal de Cultura han tirat endavant aquesta experiència. I no s’han posat per qualsevol cosa: Molière, Brecht, Benet i Jornet, Aristòfanes, Jules Verne. El Saló de Plens convertit en autèntic Saló de la ciutat, ple de gom a gom de noies i nois entusiasmats per la seva experiència. Com va dir un d’ells plenament orgullosos de la feina feta, de la experiència viscuda.
La ciutat, la ciutadania que empeny decidida.