Foto Elpaís.esMentre altres van marejant la perdiu i rebuscant motius per votar no, els socialistes ens hem posat les piles i en poques hores hem definit clarament quines són les prioritats. Guanyar l’Estatut i seguir governant. El president Maragall ho va deixar prou clar: ningú entendria un govern hom tothom no treballés per aconseguir l’Estatut. En democràcia totes les postures poden ser legítimes però no totes són conseqüents. I com deia l’altre dia l’Estatut no és una llei qualsevol. L’Estatut és el projecte polític central del govern del president Maragall. Un projecte fonamental per Catalunya i també per Espanya, com recordava el dimecres l’Isidre Molas en el millor discurs que s’ha escoltat a les Corts espanyoles en els darrers temps. Tan bon punt estigui disponible a la xarxa el linkaré.
Malgrat que material per llegir no en falta. La xarxa treu fum, només cal anar al bloc d’en Gordillo per veure-ho. I com que la bromera no baixa fa falta una certa distància per poder valorar amb calma les, encara excessivament immediates i sesgades, opinions i reaccions. De totes maneres us recomano el post d’en Francesc Amat. Per la claredat dels seus arguments i per les qüestions que planteja.
A la premsa escrita el temporal tampoc amaina. Als articles, ja citats en altres blocs d’en Joan B. Culla i de l’Enric Juliana, caldria afegir els de la Pilar Rahola. Amb el temperament que la caracteritza i més tractant-se dels seus antics companys d’ERC, la Rahola els hi fa un bon “traje”. Molt més ponderat –que la Rambla de Mataró imprimeix caràcter- en Manuel Cuyàs també en parla avui a El Punt.
Però mentre tothom s’entreté amb ERC, els del PP van passant desaperceguts. Després de la quantitat de disbarats, mentides i exageracions que han arribat a dir durant tots aquests mesos ara estan més aviat calladets. Muntar numerets tipus Pujalte ocupa molt de temps i energies. O potser els hi cal ocupar-se de temes més mítics. I compte que el vespre del referèndum sortiran en bloc a capitalitzar el vot negatiu. Tot el vot negatiu. Vot negatiu que li servirà al Partit Popular per dos objectius fonamentals pel seu projecte polític: negar la legitimitat als polítics elegits pel poble de Catalunya i destruir políticament al president Zapatero. Només un aclaparadora majoria de vots a favor de l’Estatut pot parar l’estratègia popular. I sense perdre de vista les reflexions d’en Castells a La Vanguardia.
I com que l’altra prioritat és governar i que cap projecte s’aturi, com deia avui al Diari de Sabadell en Manuel Bustos, calia reorganitzar el govern i nomenar els nous consellers. Feina feta, I sé de primera mà que a La Roda de Andalucía més d’un han brindat avui amb cava català.
Malgrat que material per llegir no en falta. La xarxa treu fum, només cal anar al bloc d’en Gordillo per veure-ho. I com que la bromera no baixa fa falta una certa distància per poder valorar amb calma les, encara excessivament immediates i sesgades, opinions i reaccions. De totes maneres us recomano el post d’en Francesc Amat. Per la claredat dels seus arguments i per les qüestions que planteja.
A la premsa escrita el temporal tampoc amaina. Als articles, ja citats en altres blocs d’en Joan B. Culla i de l’Enric Juliana, caldria afegir els de la Pilar Rahola. Amb el temperament que la caracteritza i més tractant-se dels seus antics companys d’ERC, la Rahola els hi fa un bon “traje”. Molt més ponderat –que la Rambla de Mataró imprimeix caràcter- en Manuel Cuyàs també en parla avui a El Punt.
Però mentre tothom s’entreté amb ERC, els del PP van passant desaperceguts. Després de la quantitat de disbarats, mentides i exageracions que han arribat a dir durant tots aquests mesos ara estan més aviat calladets. Muntar numerets tipus Pujalte ocupa molt de temps i energies. O potser els hi cal ocupar-se de temes més mítics. I compte que el vespre del referèndum sortiran en bloc a capitalitzar el vot negatiu. Tot el vot negatiu. Vot negatiu que li servirà al Partit Popular per dos objectius fonamentals pel seu projecte polític: negar la legitimitat als polítics elegits pel poble de Catalunya i destruir políticament al president Zapatero. Només un aclaparadora majoria de vots a favor de l’Estatut pot parar l’estratègia popular. I sense perdre de vista les reflexions d’en Castells a La Vanguardia.
I com que l’altra prioritat és governar i que cap projecte s’aturi, com deia avui al Diari de Sabadell en Manuel Bustos, calia reorganitzar el govern i nomenar els nous consellers. Feina feta, I sé de primera mà que a La Roda de Andalucía més d’un han brindat avui amb cava català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada