que ni come ni deja comer

Ahir deia que hi havia alguns que estaven marejant la perdiu i buscant motius per votar no. Avui, després de llegir les entrevistes a Carod a El País i a Puigcercós a El Periódico, encara podria afegir que fan com “el perro del hortelano, que ni come ni deja comer”. O si ho preferiu en català: pilotes fora. I amb alguns lapsus conceptuals importants. Segur que la feina principal del conseller Carretero era governar els ajuntaments? Ben bé com allò de “que el mejor alcalde el rey”. Exactament el mateix paper de subsidiaris que vint-i-tres anys de pujolisme va intentar desesperadament, amb invents com els Consells Comarcals o la supressió de l’Àrea Metropolitana, reservar pels ajuntaments. Igualment sorprèn aquest aire d’alternatiu que vol atorgar-se ara en Carod. Anar a pescar vots a les aigües més radicals no solament allunya Esquerra de les opcions futures de govern sinó que crea enormes confusions entre els seus electors. Només cal llegir els resultats de l’enquesta d’avui a La Vanguardia. I l'anàlisi que en fa en Julián Santamaría.
I si en Carod vol saber alguna cosa sobre federalisme li recomano la intervenció de l’Isidre Molas al Senat. Potser llegint-la amb atenció entendrà algunes coses.
Com també es poden entendre algunes coses llegint l'entrevista al president Maragall a La Vanguardia d'avui.
Però tot això comença a ser història passada. Ara cal centrar-se en guanyar el referèndum del mes de juny. Explicar les raons del sí. El que guanya Catalunya amb el nou Estatut. Més capacitat de decidir i millor finançament. Explicar que aquesta és una oportunitat magnífica per obtenir més autogovern i que el risc que correm és quedar-nos a la cua del desenvolupament estatutari a Espanya. Llegiu els plantejaments que fan els mateixos governs del PP sobre les reformes dels estatuts de les comunitats on governen. Mentre a nosaltres ens neguen el pa i la sal, no tenen cap impediment per demanar el mateix, o més , per València o les Illes. I no passa res, ni es trenca Espanya ni es reforma encobertament la Constitució.
Deia ahir també que els del PP estan molt calladets. Segurament els seus gabinets electorals ja els han informat que una campanya massa activa a Catalunya només farà que estimular el vot del sí. Més enllà de les imprescindibles opinions d’en Piqué sobre els nous consellers i del numeret de les furgonetes amb les signatures, poca cosa més. Almenys si ho comparem amb la bronca a la que ens tenen acostumats.
En definitiva si hem de fer cas a l’enquesta de La Vanguardia el perfil del votant del no és clar i contundent: un 60% dels votants del PP votarien no. No cal perdre de vista que segons la mateixa enquesta un 44% dels votants d’ERC votarien sí i només un 31% votaria no.
I com que després vindrà la guerra de les xifres i la de la participació serà un dada controvertida és interessant llegir l’editorial de l’Alfredo Abián a La Vanguardia sobre algunes xifres de participació en referèndums anteriors.