Sobre la gent gran

Foto Casal de la Gent Gran del Parc

Avui hem clausurat el Congrés de la Gent Gran de Mataró. Han estat dos dies d’intens treball que han acabat amb la lectura del la Declaració i de les conclusions. Voldria fer-ne algunes reflexions sobre aquest documents que, com vaig dir ahir a l’acte d’inauguració del Congrés, han de servir per orientar les polítiques municipals en l’àmbit de l’atenció a la gent gran.
La primera reflexió sembla òbvia però és fonamental per entendre la magnitud del fenomen. Es tracta del procés d’envelliment progressiu de la nostra societat. De la de Mataró, però també de la de Catalunya, de la d’Espanya i de l’Europa. Si bé, percentualment a la nostra ciutat, el nombre de persones més grans de 65 anys no augmenta -degut al repunt important de la natalitat- si ho fa en termes absoluts.
I això cal afrontar-ho en totes les seves dimensions. El que representa de nous reptes però també les oportunitats que se’n poden derivar.
La segona és l’heterogeneïtat del col·lectiu. Avui dia no es pot etiquetar de manera igual a totes les persones només per ser més grans de 65 anys. Els perfils personals que es donen dins d’aquest col·lectiu són molt diversos i això cal tenir-ho molt present a l’hora de dissenyar les polítiques a fer.
Polítiques que semblen molt orientades, i així ho recullen les conclusions del Congrés, en dos àmbits ja tradicionals: l’envelliment actiu i l’atenció a les dependències.
No faré ara una relació de les polítiques que ja es fan o de les que caldria fer. Això es recull en els documents del Congrés o al web de la gent gran de l'Ajuntament. Em referiré més que a les coses que cal fer a com, crec jo, que cal fer-les.
En primer lloc des de la transversalitat. Coordinant els objectius i les accions dels diferents àmbits: habitatge, sanitat, activitat personal, atenció social, serveis domiciliaris, transport, cultura, oci, etc.. I tenint en compte que les necessitats de cada persona són diferents i per tant cal tenir una mena de full de ruta del seu procés d’envelliment. A cada punt i moment del procés apareixeran demandes noves a les que caldrà donar resposta.
La segona qüestió fa referència als diferents nivells d’implicació que s’han de donar. Des de les administracions, però també les entitats i del conjunt de la societat. Hem d’anar clarament cap a la concertació social. Ja no és tant important qui és el titular d’un servei com que aquest sigui d’accés universal i de qualitat. I no cal oblidar el paper que han de jugar les entitats i les xarxes socials de suport. Les entitats que poden, no només gestionar determinats serveis, sinó que són fonamentals en la interlocució amb l’administració. I les xarxes socials que canalitzin la solidaritat intergeneracionals. Sense oblidar el paper que en aquest àmbit de la solidaritat ha de jugar fonamentalment la família. Però també el veïnat i la pròpia ciutat.

Estem en un moment decisiu. Amb tres projectes de llei en marxa que han de significar un pas importantíssim en la consolidació de l’estat del Benestar. Al dret a l’educació, al dret a la sanitat, al dret a les pensions hem d’afegir el dret a ser atesos convenientment quan per causes de malaltia o d’edat no ens puguem valdre per nosaltres mateixos.
Avui s’ha acabat un Congrés. Amb una Declaració final i un document de conclusions. Treballats i discutits intensament durant aquests dos dies. Ara arriba el moment dels compromisos. Dels compromisos que caldrà concretar encara més a partir dels documents elaborats.
Bona feina feta pel regidor Batista i sobretot per totes i tots els congressistes.