Bloc de campanya -12-

Dilluns, 12 de juny

Poca cosa a afegir a tot el que he dit i s’ha dit sobre els incidents de Girona, Collblanc i ahir a Granollers. No m’agraden, no estic d’acord i cal frenar aquesta espiral. Les coses han quedat, em sembla, prou aclarides. Els insults, les pancartes difamatòries de manifestacions organitzades amb finalitats més que dubtoses, les declaracions comparant segons que amb segons qui, no haurien de tenir cap altra resposta que una majoria aclaparadora del “sí” a les urnes el diumenge. El contrari serà fer-li el caldo gros a un partit que no té cap mena d’escrúpol a dir que l’únic que l’interessa és fer fora, democràticament, al president Zapatero. Ni l’Estatut, ni Catalunya, l’objectiu és clar i ben definit: tornar al govern d’Espanya. I que a sobre ara vol anar de víctima.
Demà a Mataró tindrem un tres en ratlla: Acebes, Carod i Milà. Espero i desitjo que tothom pugui celebrar els seus actes amb normalitat i puguin expressar lliurement les seves opinions. Acebes i Carod a favor del “no” i Milà a favor del “sí”. Vaig veure molt atrapat a en Carod al debat del diumenge a TV3. Al final, el debat va ser més sobre com s’ha negociat l’Estatut que sobre el mateix Estatut. I en Mas el va saber atrapar molt bé i en clau nacionalista fent-li posar preu al concepte nació. Greu error d’un Carod que dia que passa se n’adona de l’atzucac en el que s’ha, o l’han, ficat.
Enquestes a dojo que comentaré amb més calma però que poden tenir un efecte pervers. Ho deia ahir mateix en un acte a l’espai Cerdanyola del PSC, amb en Dani Fernández i en Manuel Mas, la única enquesta bona és la del dia 18 a partir de les vuit del vespre quan s’obrin les urnes. Aleshores podrem veure que ha decidit el poble de Catalunya. I com que ja hi ha gent que comença a qüestionar el percentatge de “sí” necessaris per garantir la legitimitat de la victòria de l’Estatut, farà falta una participació molt alta i un vot massiu del “sí” per poder derrotar, sense embuts, el “no”.
A l’acte d’ahir, amb una sala on no hi cabia ningú més, va ser un clar exponent del suport majoritari que l’Estatut aixeca en amplis sectors de la població. El meu entorn, que procuro sigui ben divers, es decanta de forma clara pel “sí”.
De fet l’entorn del “sí” creix cada dia que passa i aplega gent i voluntats ben diverses amb una finalitat única: donar suport a un bon Estatut per Catalunya.