Bloc de campanya –11-

Diumenge, 11 de juny

Ahir, o no em vaig saber explicar bé o algú no m’ha entès correctament. Em refereixo al post d’avui d’en Saül Gordillo, on compara les reaccions diferents als incidents de Girona i de Collblanc. Com que he patit en pròpia pell aquest tipus d’accions, per part de grups radicals de signe divers, no vull estar-me de repetir, i ho faig literalment, el que ja vaig escriure ahir: "No m’ha agradat lo d’aquest matí a Collblanc. Que un líder d’un partit polític no pugui fer campanya electoral em sembla preocupant". No entenc, doncs, la presumpta complicitat que m’atorga en Saül. Però si cal ho puc deixar encara més clar: ni em va agradar ni ho trobo justificable. Malgrat això, considero que l’anàlisi de les causes era escaient. Una altra cosa és que sigui o no encertat o que es pugui estar d’acord o en desacord. Com que això dels blocs serveix precisament per poder polemitzar em permeto fer algunes consideracions a una de les línies argumentals que fa servir en Gordillo en el seu article. Perquè la peixatera havia de ser espanyolista i hipotèticament socialista? No hi ha peixateres catalanistes i de CiU?. En conec algunes. No podia ser, la peixatera, catalanista i d’esquerres?. També en conec. És evident que no era espanyolista i de dretes. ¿Així entre les tres possibilitats: espanyolista i d’esquerres, catalanista i de dretes o catalanista i d’esquerres, perquè només la primera sembla factible? Perquè era a l’Hospitalet? I si hagués passat, per posar un exemple, a Olot? Rellegeixo el meu escrit i no trobo cap argument que no pugui encaixar amb alguna de les possibilitats esmentades sobre la "filiació" de la peixatera. Penso que l’error, de l’anàlisi d’en Gordillo, està en creure que la clau està l’eix Espanya-Catalunya en tots dos casos. Si la peixatera era espanyolista, aleshores devia esbroncar a en Rajoy per ser de dretes. L’eix Espanya-Catalunya es transforma en un eix dreta-esquerra? Em costa acceptar tanta càrrega ideològica en una reacció espontània, en un espai públic i tan divers com un mercat. Perquè els fets de Girona també varen ser espontanis, sense convocatòria prèvia i protagonitzats per gent tan diversa com la d’un mercat? Com que no em crec la capacitat, ni la voluntat, del PSC, per controlar fins i tot les peixateres dels mercats, haig de seguir pensat el que escrivia ahir: que la gent està tipa de que, dia si dia també, se’ns tracti d’insolidaris, de mals espanyols (i això no té res a veure amb l’espanyolisme tronat de l’Espada i del PP), de babaus, de gent amb mentalitat tancada, i ahir, alguns i algunes, els hi van retornar en forma de cridòria. M’agradaria molt que el diumenge que ve els hi tornéssim, tots plegats, en forma de paperetes del "sí". Aquesta sí que serà un revolta ben democràtica.
I per acabar un vídeo amb una versió del guinyol de "Amo a la Laura" a càrrec dels Peppines. Que l’humor ajuda a viure millor!