Diumenge 4 de juny
Segueix la campanya. En plena ofensiva del PP que no ha paït, ni pairà, la garrotada del debat de la nació. Ja sabem que acostuma a passar quan les coses no surten bé pels populars. Una volta de rosca més a la crispació política encara que pel camí es puguin posar en perill qüestions com la pau a Euskadi. Perquè l’objectiu es ben clar i no s’estan de dir-ho: fer fora del govern a Rodríguez Zapatero. Almenys els hi hem d’agrair que diguin que ho faran democràticament. És possible una altra forma? M’estimo més no pensar-hi. Rajoy, que sembla que vol fer-nos pagar la seva derrota de dimarts al Congrés de Diputats, ho ha deixat ben clar: la batalla de l’Estatut només té com objectiu el desgast polític del president Zapatero. El PP comença a patir una síndrome si més no curiosa. Arriba tard als llocs per acabar reivindicant el que ja ha quedat obsolet. L’anècdota del dissabte, amb un acte al Parador de Sau on varen arribar una hora tard després que l’autobús que els transportava es perdés per les carreteres de les Les Guilleries, serveix gairebé de paràbola. L’esperit d’en Serrallonga encara es deu petar de riure. Les joventuts populars reivindicant l’Estatut del 79. Un Estatut redactat quan encara no havien nascut o anaven amb bolquers. En Piqué ahir va afegir un nou motiu per dir "no". Que l’Estatut no era bo per Catalunya i pels catalans ja ho hem sentit abastament. El que va afegir era que l’Estatut no era bo pels seus interessos. Potser que aclareixi de quins interessos es tracta i per a qui són els afectats.
La notícia del cap de setmana l’aporta l’enquesta de La Vanguardia. Una enquesta feta abans de l’inici de la campanya. Segueix augmentant el percentatge dels que asseguren que aniran a votar i dels que votaran "si". El "no" tendeix a la baixa i es majoritari entre els votants tradicionals del PP. Els votants d’ERC semblen clarament dividits, amb un percentatge majoritari que afirma que votarà "sí". Sembla confirmar-se l’error de la direcció d’ERC que va fer cas, o no va poder fer front, a l’opinió de les seves bases i pel contrari no va tenir gens en compte l’opinió dels seus votants.
Per anècdota del cap de setmana la dels dirigents del BNG. Anxo Quintana en un acte de CiU donant suport al "sí" i Xosé Manuel Beirás en un acte d’ERC donant suport al "no". Ben bé com l’acudit del gallec a l’escala.
Segueix la campanya. En plena ofensiva del PP que no ha paït, ni pairà, la garrotada del debat de la nació. Ja sabem que acostuma a passar quan les coses no surten bé pels populars. Una volta de rosca més a la crispació política encara que pel camí es puguin posar en perill qüestions com la pau a Euskadi. Perquè l’objectiu es ben clar i no s’estan de dir-ho: fer fora del govern a Rodríguez Zapatero. Almenys els hi hem d’agrair que diguin que ho faran democràticament. És possible una altra forma? M’estimo més no pensar-hi. Rajoy, que sembla que vol fer-nos pagar la seva derrota de dimarts al Congrés de Diputats, ho ha deixat ben clar: la batalla de l’Estatut només té com objectiu el desgast polític del president Zapatero. El PP comença a patir una síndrome si més no curiosa. Arriba tard als llocs per acabar reivindicant el que ja ha quedat obsolet. L’anècdota del dissabte, amb un acte al Parador de Sau on varen arribar una hora tard després que l’autobús que els transportava es perdés per les carreteres de les Les Guilleries, serveix gairebé de paràbola. L’esperit d’en Serrallonga encara es deu petar de riure. Les joventuts populars reivindicant l’Estatut del 79. Un Estatut redactat quan encara no havien nascut o anaven amb bolquers. En Piqué ahir va afegir un nou motiu per dir "no". Que l’Estatut no era bo per Catalunya i pels catalans ja ho hem sentit abastament. El que va afegir era que l’Estatut no era bo pels seus interessos. Potser que aclareixi de quins interessos es tracta i per a qui són els afectats.
La notícia del cap de setmana l’aporta l’enquesta de La Vanguardia. Una enquesta feta abans de l’inici de la campanya. Segueix augmentant el percentatge dels que asseguren que aniran a votar i dels que votaran "si". El "no" tendeix a la baixa i es majoritari entre els votants tradicionals del PP. Els votants d’ERC semblen clarament dividits, amb un percentatge majoritari que afirma que votarà "sí". Sembla confirmar-se l’error de la direcció d’ERC que va fer cas, o no va poder fer front, a l’opinió de les seves bases i pel contrari no va tenir gens en compte l’opinió dels seus votants.
Per anècdota del cap de setmana la dels dirigents del BNG. Anxo Quintana en un acte de CiU donant suport al "sí" i Xosé Manuel Beirás en un acte d’ERC donant suport al "no". Ben bé com l’acudit del gallec a l’escala.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada