Bloc de campanya –3-

Foto La Vanguardia.es
Dissabte 3 de juny
Cap de setmana especial a Mataró. La Fira centra bona part de l’atenció dels ciutadans i ciutadanes. El PSC segueix la campanya. Ahir passeig pel Pla d’en Boet. Aquest matí visita als mercats. Baixant al carrer a parlar amb els ciutadans i ciutadanes per explicar les raons del "sí". L’agenda institucional segueix plena a vessar i m’impedeix sumar-me a la feina dels companys i companyes. Al migdia puc assistir a la signatura del manifest dels alcaldes del PSC pel "sí. Gairebé cent cinquanta alcaldes i alcaldesses socialistes que signem en un gran mural a favor de l’Estatut. Entre tots i totes devem governar un percentatge molt majoritari de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Cap altre partit té, ni de lluny, una quota de govern local com el que hi havia aquest matí a la sala Ernest Lluch del carrer Nicaragua.
És normal que un partit municipalista com el PSC mobilitzi els alcaldes i alcaldesses a favor de l’Estatut. Som conscients del que ens juguem, des del món local, en aquest referèndum. Perquè l’Estatut Maragall és l’Estatut dels municipis. Per primera vegada es reconeixen i doten de contingut tres qüestions fonamentals pel govern de les nostres ciutats, pobles i viles. Autonomia municipal, finançament i competències. El municipi com a ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya i el Consell de Governs Locals com a òrgan de representació de municipis i vegueries –també govern local i àmbit de cooperació local- en les institucions de la Generalitat. Les finances locals ocupen tot un capítol del text estatutari i contempla la creació d’un fons de cooperació local de caràcter incondicional i regulat per una llei del Parlament. Mai els ajuntaments han tingut una definició tan àmplia de les competències municipals en temes, tan importants pels ciutadans, com l’ocupació, l’habitatge, la immigració, l’educació, els serveis a les persones. Una anàlisi comparativa entre aquest Estatut i el del 1979 demostra un avenç, també en el àmbit municipal, d’una gran transcendència i repercussió sobre els governs locals. Per això costa imaginar-se a un partit com ERC, que es proclama municipalista, votant-ne en contra. Clar que després de veure la defensa numantina que han fet per no traspassar les als ajuntaments les oficines de Benestar Social i els casals d’avis, caldria començar a qüestionar-se algunes coses respecte a aquest suposat municipalisme. I això que era un traspàs previst en el Pacte del Tinell.