Foto Sergio Ruíz
Divendres 2 de juny
Comencem la campanya com estava previst. Els regidors de l’Ajuntament ens afegim a l’acte d’inici gairebé a correcuita, després del llarg Ple ordinari del mes de juny. La sala del Racó del Jabugo, el restaurant de la Rambla on hi havia l’antic Sport, era plena de gom a gom. La militància té ganes de campanya i de votar “sí”. Com sempre ens abocarem en el treball per guanyar. Per guanyar el “sí”. Encara, però, caldrà una feina prèvia: guanyar la participació. Comença a obrir-se pas, entre els defensors del “no”, la teoria del que tot el que no sigui “si” és igual a “no”. Això vol dir intentar sumar l’abstenció, el vot en blanc, el vot nul i el vot negatiu en un ampli front de rebuig a l’Estatut. Per això la participació pot ser la clau de l’Estatut. El PP ja ho ha vist clar i comença a alimentar la brama que aquest Estatut no pot interessar als ciutadans doncs no afronta els problemes reals de la gent. I per això farà tot el possible per intentar aturar les campanyes institucionals a favor de la participació. Campanyes absolutament normals en altres referèndums i eleccions són ara qüestionades sistemàticament. La Junta Electoral Provincial de Barcelona ja s’ha pronunciat avalant les mocions dels plens municipals a favor del foment de la participació. I la de Girona ha fet el mateix.
Sembla com si perduda la confiança en poder imposar el “no” els populars intenten una doble estratègia per gestionar el seu fracàs a partir de la nit del 18 de juny. Per un costat qüestionar la legitimitat del triomf del “si” en base a una baixa participació. I per l’altre portar l’Estatut al Tribunal Constitucional. És pot portar al Constitucional el resultat d’un referèndum legalment convocat i democràticament realitzat? Legalment sembla que sí. Però políticament un partit, en teoria alternativa de govern a Espanya, ho pot fer? Fins ara hem vist la judicalització excessiva de la política i de la política. Ara es tractaria de judicalitzar la decisió democràtica de tot un país. Un fet d’una irresponsabilitat política de conseqüències absolutament imprevisibles.
La campanya tot just acaba de començar i com diu en Joan B. Culla a El País: “Durante las campañas, por regla general, los argumentos políticos se simplificn hasta la caricatura, las críticas al adversario degeneran a menudo en exbruptos y el nivel intelectual de la polémica tiende a situarse a ras del suelo”. Temps hi haurà per anar recollint les “perles” que tots plegats generarem. De moment per reflexionar una mica us recomano l’article d’en Joaquim Coello a El Punt.
Comencem la campanya com estava previst. Els regidors de l’Ajuntament ens afegim a l’acte d’inici gairebé a correcuita, després del llarg Ple ordinari del mes de juny. La sala del Racó del Jabugo, el restaurant de la Rambla on hi havia l’antic Sport, era plena de gom a gom. La militància té ganes de campanya i de votar “sí”. Com sempre ens abocarem en el treball per guanyar. Per guanyar el “sí”. Encara, però, caldrà una feina prèvia: guanyar la participació. Comença a obrir-se pas, entre els defensors del “no”, la teoria del que tot el que no sigui “si” és igual a “no”. Això vol dir intentar sumar l’abstenció, el vot en blanc, el vot nul i el vot negatiu en un ampli front de rebuig a l’Estatut. Per això la participació pot ser la clau de l’Estatut. El PP ja ho ha vist clar i comença a alimentar la brama que aquest Estatut no pot interessar als ciutadans doncs no afronta els problemes reals de la gent. I per això farà tot el possible per intentar aturar les campanyes institucionals a favor de la participació. Campanyes absolutament normals en altres referèndums i eleccions són ara qüestionades sistemàticament. La Junta Electoral Provincial de Barcelona ja s’ha pronunciat avalant les mocions dels plens municipals a favor del foment de la participació. I la de Girona ha fet el mateix.
Sembla com si perduda la confiança en poder imposar el “no” els populars intenten una doble estratègia per gestionar el seu fracàs a partir de la nit del 18 de juny. Per un costat qüestionar la legitimitat del triomf del “si” en base a una baixa participació. I per l’altre portar l’Estatut al Tribunal Constitucional. És pot portar al Constitucional el resultat d’un referèndum legalment convocat i democràticament realitzat? Legalment sembla que sí. Però políticament un partit, en teoria alternativa de govern a Espanya, ho pot fer? Fins ara hem vist la judicalització excessiva de la política i de la política. Ara es tractaria de judicalitzar la decisió democràtica de tot un país. Un fet d’una irresponsabilitat política de conseqüències absolutament imprevisibles.
La campanya tot just acaba de començar i com diu en Joan B. Culla a El País: “Durante las campañas, por regla general, los argumentos políticos se simplificn hasta la caricatura, las críticas al adversario degeneran a menudo en exbruptos y el nivel intelectual de la polémica tiende a situarse a ras del suelo”. Temps hi haurà per anar recollint les “perles” que tots plegats generarem. De moment per reflexionar una mica us recomano l’article d’en Joaquim Coello a El Punt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada