header-photo

Bloc de campanya –8-

Dijous, 8 de juny
Per problemes informàtics, i per manca de temps per dedicar-me a resoldre’ls, no puc penjar al Blogger els posts del dijous i del divendres malgrat tenir-los redactats. Per això els penjo, avui dissabte dia 10, amb la data en que els vaig escriure.
Aquesta campanya, ja ho deia l’altre dia, s’està lliurant també a Internet. La quantitat d’informació que circula aquests dies per la xarxa sobre l’Estatut és immensa. Lògicament acabes fent una selecció i llegint només aquella que et dóna més garanties, tot i que fas alguna excursió a blocs ben distants ideològicament. Blocs que no linkaré, amb els risc que algú em digui sectari, encara que si linkaré el bloc d’en Gordillo on es pot trobar gairebé tot el que circula per la xarxa sobre l'Estatut.
Aquests dies estan especialment actives les pàgines de les plataformes. En destacaré dues: la de l’Associació "Estatut jo sí" i una de molt nova de "Cristians i cristianes pel sí". La primera és el web de la plataforma ciutadana de suport a l’Estatut. Conté el manifest i el llistat d’adhesions, intervencions en àudio i articles en premsa d’alguns dels signats –en permeto recomanar les de la Rosa Cullell i la de l’Antoni Gutierrez Díaz, la d’en Vicenç Villatoro o el mateix Xavier Rubert de Ventós-. També inclou un recull de les notícies que genera la plataforma, l’agenda d’actes i una animació desplegable que pot ser reenviat per correu.
La pàgina de "Cristians i cristianes pel sí" explica la raons d’aquest col·lectiu –al que m’he adherit- per votar afirmativament l’Estatut. Lluny de les visions apocalíptiques que caracteritzen a una altra plataforma de cristians, expliciten clarament que el text sotmès a referèndum és perfectament compatible amb les creences cristianes dels seus signants.
També està plena la xarxa de vídeos sobre el referèndum. Continuo demanant una mica d’humor a l’hora de visionar-los per tal d’evitar llagues d’estómac. Que una mica d’humor sempre va bé. En faig un recull, tot i que torno a avisar que no sóc gens objectiu. Un diàleg divertit entre Carod Rovira i Piqué. Els 1000 dubtes d’en Carod. o com afegir-se a la festa del "sí".