Bloc de campanya -9-

Divendres, 9 de juny

Acte central de campanya a la Sala del Casal de la Nova Aliança al carrer Bonaire. El president Maragall, el primer secretari del PSC i ministre d’Indústria, José Montilla. I un humil servidor fent de teloner. La sala plena de gom a goma. Ara començarà, de fet ja va començar ahir, una d’aquelles divertides polèmiques mataronines. Qui va portar més gent a la Sala del Casal? CiU o el PSC? Maragall o Mas?. Seguirem atents als esdeveniments. De moment Televisió de Mataró dóna un resultat de 450 a 400 a favor del PSC. Evidentment no sé quanta gent hi havia el dia dels convergents, ahir no s’hi cabia materialment. Hi havia expectació sobre l’acte de Mataró i els diaris esperaven quelcom més que un acte de campanya. En cada gest, a cada paraula es volia trobar la clau de futur. Entre tots han aconseguit que l’Estatut sembli el menys important d’aquest referèndum. Dic que sembli, no que ho sigui. Perquè del resultat del referèndum en poden dependre moltes coses. Ho vaig dir en el meu parlament d’ahir: cal omplir les urnes de vots dels "sí" per guanyar l’Estatut –un bon Estatut que ens obre de bat a bat les portes del futur- i per parar els peus a l’Acebes, en Zaplana i en Rajoy. Expectació entre els mitjans i una presència de consellers i conselleres mai vista a Mataró. El president de la Generalitat, un ministre del govern d’Espanya i nou consellers i conselleres. Crec que va ser la concentració de poder polític més gran que s’ha produït mai a Mataró. També expectació entre la ciutadania. I cares de sorpresa dels vianants en trobar-se a en Maragall assegut tranquil·lament a la terrassa de la Granja Caralt prenent una orxata.
Ho vaig dir públicament i ho repeteixo. Aquest Estatut passarà a la història com l’Estatut Maragall. Si el del 32 va ser el de Núria –esperem que els del PP no s’entestin ara en reivindicar-lo, que si es perden serà més complicat trobar-los pel Pirineu que per les Guilleries- i el del 79 va ser el de Sau, el del 2006 podia haver estat l’Estatut de Miravet. La manca d’unitat i la fugida del consens d’ERC ho ha impedit. Per tant a falta de lloc geogràfic al que vincular-lo, caldrà fer-ho al personatge que més ha apostat políticament i personal per tirar endavant aquest Estatut. O sigui el president Maragall.