Política internacional

Foto El País
Després de tants dies de debat polític intern, el referèndum, el procés de pau a Euskadi, els moviments entorn les eleccions de la tardor, han fet que presti molt poca atenció a la política internacional. Intento aquest dies recuperar alguns dels temes que m’interessen i faig una mena de balanç de la situació.
Sobre les repercussions de la guerra d’Iraq a la política americana llegeixo un interessant article de Carlos Mendo a El País. Per l’autor, el Partit Demòcrata demostra una enorme incapacitat per articular, no tan sols una estratègia, sinó un posicionament clar. Hillary Clinton s’ha refugiat en una aparent ambigüitat que ja li ha costat algun disgust en forma d’escridassada pública. La prova és la proposta demòcrata, rebutjada pel Senat, de retirar les tropes però sense fixar calendari Mentre tant el president Bush recupera popularitat i es passeja per Europa per Hongria davant la més absoluta indiferència dels hongaresos.
De Mèxic també arriben notícies i com sempre parlen d’embolics, corrupció i polítics amb sous d’escàndol. Interessant anàlisi comparatiu ,de Joaquim Ibarz a La Vanguardia, sobre el cost d’un vot a diversos països. A Mèxic un vot costa tres vegades més que a Espanya. Per les notícies que ens arriben de la campanya electoral no sembla que res pugui canviar a Mèxic després de les eleccions de diumenge.
Sobre la situació política de la Unió Europea un parell d’articles. El primer, d’en Josep Borrell, a El País de divendres, on analitza la situació política després del procés de la Constitució Europea. Per cert ratificada per setze del dinou països comunitaris. La frase resum de l’article pot ser bastant definitòria: cal sortir del impàs institucional per a evitar que cada vegada hagi més europeus i menys Europa. L’altre article és de Xavier Ferrer, publicat a El Punt de divendres, i també ve a incidir en la necessitat del rellançaament institucional de la Unió Europea.
Del Vaticà ens arriben notícies sobre la substitució d’Angelo Solano, com a secretari d’Estat, pel salessià Tarcisio Bertone. Divisió d’opinions sobre el cardenal Bertone. Per Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat, el nomenament pot ser un punt d’inflexió pel coneixement al Vaticà de la realitat catalana. Ben al contrari opina Juan G. Bedoya a El País. Les relacions amb el govern espanyol no auguren una milloria sinó tot el contrari i és molt probable que empitjorin. Caldrà estar atents, sobretot en la propera visita del papa Benet XVI a València, els propers 8 i 9 de juliol.