Foto Joan SalicrúInauguració, ahir a la tarda, de la Casa Arenas. Exactament vuit anys després de la mort d’en Jordi Arenas es complia la seva voluntat, expressada en forma de deixa a la ciutat, de convertir el vell casalot del carrer d’Argentona, obra d’Emili Cabañes, en un Centre d’Art. Un Centre d’Art, que com vaig dir en el meu parlament, ha de ser ben viu. I això vol dir cercar i aconseguir les màximes complicitats possibles.
L’acte d’inauguració d’ahir era un punt d’inflexió d’una història que va començar amb la disposició testamentària d’en Jordi Arenas de deixar la seva casa a la ciutat. Podeu llegir la cronologia sencera a l’article d’en Joan Salicrú al Capgros d’aquesta setmana.
El projecte del Ca l’Arenas ha tingut dos moments claus. El primer va ser l’acceptació del llegat, després de llargues negociacions amb els marmessors, per part de l’Ajuntament. En aquest procés dues persones foren fonamentals: l’alcalde Mas i el regidor de cultura Remigi Herrero.
El segon moment clau va ser ahir amb la inauguració de la casa. Entre mig un llarg procés d’obres, dirigides pels arquitectes municipals Lluís Gibert i Marisol Carrillo, sota la responsabilitat política de la regidora Montserrat López. L’espontani aplaudiment que els assistents a l’acte d’inauguració els hi varen dedicar resumeix la satisfacció ciutadana per la gran feina que han fet. Han passat vuit anys i Ca l’Arenas és una magnífica realitat que més de mil ciutadans varen poder comprovar durant la jornada de portes obertes.
Ca l’Arenes ha de ser un centre d’art ben viu. Que permeti mostrar el Fons d’art del Museu i les obres dels artistes de la ciutat. Per això, ho deia abans, cal cercar les màximes complicitats que permeti, per un costat ampliar i actualitzar el Fons dels Museu i per l’altre programar la presència sistemàtica d’artistes de Mataró. La proposta de Fons d’Art feta per un nombrós grup d’artistes és una bona proposta. Caldrà seure les vegades que calgui, parlar-ne tant com faci falta fins trobar el punt d’acord que permeti incorporar l’obra dels artistes mataronins actuals a Ca l’Arenas.
Amb criteri, renunciant als protagonismes que calgui, buscant les formules administratives que ho permeti i doni seguretat als artistes que volen cedir la seva obra a la ciutat. Pot ser un procés llarg i complicat, però, crec que pot valer molt la pena. Si volem que el Centre d’Art inaugurat ahir i sobretot si volem respectar la voluntat d’en Jordi Arenas estem obligats a treballar incansablement fins aconseguir-ho.
Ahir era dia de celebracions, ara caldrà tornar a arremangar-se.
Com vaig dir en acabar la meva intervenció: Senyors i senyores: Ca l’Arenas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada